GENT, COSTUMS, TRADICIONS, FOLKLORE, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DEL TERME I MUNICIPI DE XERT:
Per: JUAN E. PRADES BEL, "Humanitats" (Projecte: "ESPIGOLANT CULTURA": Taller d'història, memòries i patrimonis).
(Sinopsi): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…
(Temàtica): "EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DELS MASOS, LES CASES I LA GENT DE XERT I LA BARCELLA, VIDA I OBRA 1860-1960".
(Temáticas):
SÍMBOLS MÀGICS I RELIGIOSOS DEL MÓN RURAL.
"ELS BUNYOLS-ALOSETES EN MEL, UN DOLÇ ÁCIM MOLT POPULAR EN EL POBLE DE XERT I EN LOS MASOS DE L'ANTIC TERME DE LA BARCELLA".
INTRODUCCIÓ: Este article de la serie "Espigolant Cultura", esta dedicat a un producte ric en història i en tradició, i són els antics i populars bunyols-al-losetes de Xert i de l'antic terme de La Barcella, on estes pastes acimes sense rent, de cultura gastronómica ritual monoteista, eren unes postres molt típiques de les costums gastronòmiques locals en totes les cases dels masos del terme i del poble de Xert, es tracta d'una pasta de sabor neutre sense sal ni sucre feta amb les mides básiques que seguit anomene, son un ou cru, dos closques d'aigua i una closca d'oli d'oliva i farina la que admeta, en algunes cases fan les "al-losetes consagrades" i afegeixen a la pasta un xorret de moscatell (és opcional), amb esta massa es fan en la mà una bola de la grandaria d'un ou de gallina, es treballe la pasta amb les mans untades un poc en oli, i vas fent la bola ven planeta i fina, estos bunyols plans són sense forat, i tot seguit van fregits a tandes en la paella al foc calenta amb oli d'oliva, estes coquetes una vegada cuites tenen forma plana i rodona i són cruixents i fràgils, es mengen amb un ratx de mel per d'amunt. El fet de vore el ribrell de pasta d’al-losetes feta, era senyal de celebració, de festivitat o de dia d'ocasió especial.
ÁCIM: El terme àcim es refereix principalment a pastes i pans sense llevadura, que es caracteritzen per ser prims i no tenir llevat afegit, tan sols el propi ferment natural que pot produir la propia pasta. Estos pans i pastes es feien en situacions imprevistes, com ara una visita inesperada, quan no es podia esperar el procés de fermentació de les pastes.
HISTORIA: A la Bíblia, els pans àcims eren molt populars als pobles i tribus bíbliques, i es consumien molt sovint, no només per saciar la fam, sinó també com aliment per festivitats i ocasions especials.
ETIMOLOGIA POPULAR DE BUNYOLS Y AL-LOSETES:
En diem bunyols, pel motiu que es pasta fregida amb oli, i el mot d'alosetes es per què tenen una forma plàstica molt semblant a unes roques molt característiques d'estes terres com són les pedres planes que anomenen lloses i llosetes (losas i losetas en castellá).
Diccionari
català-valencià-balear (DCVB):
BUNYOL:
Massa de forma redonenca, feta de pasta de farina ben batuda i mesclada amb
alguna altra substància i fregida amb oli o saïm; cast. buñuelo.
- No
gosen... vendra ni fer vendra bunyols, casquetes, bescuytelles ni torradelles
ni semblants coses de menjar fetes per mans de jueus ni de juyes, Mostassaf de
Girona (segle XV). ap. Misc. Millàs, i, 85.
- Tantost
està fet hun bunyol, segons lo plech. Somni J. Joan 1172.
- Holi
del millor que poras trobar axi com si feyes buyols [sic]. Flos medic. 197.
- Ho
fas bullir ab greix axi com a bunyols. Robert Coch 27.
LLOSA,
LLOSETA: Pedra plana natural, relativament prima, de forma rectangular o seudo-rectangular, usada principalment per construir les parets de pedra seca dels bancals, i fer edificions rurals (masos, corrals, barraques, casetes de camp) i les parets de les vivendes antigues; en castellà es: losa, laja de piedra, loseta.
LOSA, LOSETA: La loseta es un diminutivo de losa. Una loseta de piedra plana es una fina pieza de piedra natural de reducidas dimensiones que se puede manejar, manipular y desplazar con una mano. Las losas planas de piedra son muy versátiles, y eran muy apreciadas para construir las firmes paredes de los abancalamientos, y edificar corrales, habitáculos rurales, viviendas, recintos y pavimentar caminos.
AGRAÏMENTS: Este article forma part d’un homenatge a la meua familia, a ma mare Ángeles Bel, i molt especialment en esta ocasió a la meua tía Constancia Bel Doménech i a la meua cosina Mari-Ángeles Doménech que són les elaboradores de les "alosetes" que mostre com a imatges il-lustratives.
AGRAÏMENTS: Esta sèrie d'articles de tints autobiogràfics inclosos en la serie "Espigolant Cultura", estan dedicats a la memòria dels antics habitants de la Barcella, els textos recullen les memòries d’un fons documental autobiogràfic facilitat per Àngeles Bel Doménech, que és la mare de qui escriu i subscriu (servidor Juan Emilio Prades Bel). La meua mare va néixer i es va criar dins de l'àmbit cultural i familiar al voltant de les masies del Barranc de la Barcella dins de la família genealògica Doménech-Jovaní, Bel-Doménech, Bel-Carbó, Jovaní-Guardiola, Jovaní-Fonollosa, Guardiola-Beltrán.... Els seus records nítids de família (1860-1960), de la meua mare i el seu gran apreci d'amor i gran estima als seus i meus familiars als quals corresponc, m'impulsen a redactar i transmetre les experiències, la vida i els costums, i la cultura folklòrica familiar i per extensió de la gent d'este territori, abans molt viu, avui dia silenciós i adormit, esperant pacient el retorn dels seus mentors, als quals recordarem en estos articles de divulgació de portes obertes de la Barcella, i al seu patrimoni mil·lenari caigut en l'oblit etern,"In Memoriam".
ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (POR JUAN EMILIO PRADES):
BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS:
Diccionari català-valencià-balear (DCVB).
ARXIU FOTO-IMATGEN: LES ALOSETES O BUNYOLS ANTICS.
No hay comentarios:
Publicar un comentario