Translate

Mostrando entradas con la etiqueta cultivos agrícolas. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta cultivos agrícolas. Mostrar todas las entradas

martes, 15 de febrero de 2022

GASTRONOMIA POPULAR DEL TERRITORI DE LA BARCELLA I XERT, 1860-1960.

 

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE XERT/CHERT EN LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

Per: JUAN E. PRADES BEL, "pragmàtic" ("Espigolant Cultura: taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Serie temática): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ),1860-1960.

"GASTRONOMIA POPULAR DEL TERRITORI DE LA BARCELLA I XERT, INFORMACIÓ SOBRE LA VIDA RURAL EN ELS MASOS DE LA BARCELLA ENTRE ELS ANYS 1860 I 1960".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un món de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.).

INTRODUCCIÓ: La situació geogràfica de l'antic terme de la Barcella, per la seua pròpia singularitat d’un aïllament territorial natural facilitat per l’orografia muntanyosa, atorgava a les relacions i les persones dels hàbitats mil·lenaris de la Barcella, una catàrtica font d'identitats i de tradicions singulars trufades de certes peculiaritats socials i laborals, que quedaren aplicades i plasmades al conjunt d'aspectes ordinaris de la seua vida, el treball, festes, alimentació, vocabulari, celebracions, i en el parlar molt singular original d’esta apartada i mítica vall muntanyosa de la Barcella, en l’actualitat convertida en una partida rural del terme de Xert. La gastronomia popular del segle XIX i XX no era una excepció quant a singularitats, el sustento gastronòmic dels masovers de la Barcella, era senzill, bàsicament basat en les seues produccions agropecuàries autarquiques, i la col·laboració d'una part anímica de tradició primitiva basada en l'afició a la caça i a les recol·leccions silvestres; la dieta principal estava composta principalment de llegums, farines, vegetals, carns, "lleit" i formatges de cabra. Les guerres carlines del segle XIX varen llastrar molt al territori, en el segle XX, en la guerra civil extenses columnes de soldats de l'exèrcit republicà varen passar en retirada per la Barcella, tots els masos varen ser saquejats i els ganados morts in situ per a donar a menjar a la tropa (cas del mas corral del Coll, on varen instal·lar cuines militars) o robats, inclús segrestaven als seus pastors (cas de Emilio Prades Cuartiella) per conduir el ganado acompanya'n al pas del trànsit de les brigades en direcció a Catalunya, els animalets eren a poc a poc sacrificats, cuinats i consumits per les tropes militars. En tornar els veïns de la Barcella a les seues cases (varen ser sorpresos per la avalancha de militars, i es varen amagar en coves i barraques perdudes pels montes), en passar les columnes del front, trobaren les cases dels masos saquejades i sense bens, i els corrals totalment vuits o amb restes de calaveres i despulles dels seus animals degollats per a coures la seua carn a les cuines militars (cas del mas corral del Coll), la pobresa alimentaria en què es trobaren era total, i passa'n fam i angunies, varen haver de tornar a començar reconstruir la seua vida autàrquica, a treballar de nou durament, i a refer les destrosses per a poder-se mantenir-se als masos, i passada la guerra s'establiren en estes muntanyes els maquis, passats els temps dels maquis (varen ser una setmana de guerra civil, i deu anys de guerra de guerrilles, que varen comportar ser el temps de la fam). Passats els temps dels maquis, va ser a partir de l'any 50, en entrar a esta dècada varen millorar molt ràpidament les condicions de seguretat del territori, es van acabar les cartilles de racionament d’aliments, i els rendiments del treball varen començar a rendir rentes que varen comportar començar a tenir i disfrutar d'una millora econòmica en les condicions de vida dels masovers, i els costums varen començar a modificar-se al tenir més poder adquisitiu, permetin-los adquirir béns de consum i fer innovacions, i ampliar les gammes de productes alimentaris i d'higiene als quals podien accedir i comprar; eren senzills aliments, però varen ser canvis enriquidors en les dietes consumides pels habitants de les masies (xocolate, fideus, arròs, sucre, malta, café, conserves de peix, embotits,...). 

Si haguérem de fer, una xicoteta llista dels aliments disponibles més habituals en les casses, i dels cuinats populars mes típics de la gastronomia popular tradicional i de les costums rurals de cuina i taula, els productes més populars al rebost i a les taules; uns exemples podrien ser els de a continuació: 

FRUITES FRESQUES: figues, codonys, magranes, fixes de pala, serves, pomes de l'agre-dolç, raim, albercocs, 

FRUITES SEQUES: figues seques, panses, olives, 

FRUITS SECS: ametlles, anous,

CARN FRESCA: de cerdo, cabra, ovella, conills, gallines, caça (tords, pardalets, conills, perdiu,...).

CONSERVES DE CARN: Frito de cerdo, frito de caza, ossos per a el recapte conservats en sal, carns seques, carns curades de porc (pernils, cansalades, segí,...). 

EMBUTITS: Botifarres, llonganisses, marineta, tármenes de pebre-roix. 

PEIX: Sardines de bota, abadetxo.

MEL: Escorreguda, en bresca, mostillo, coc de mel, arrop, melcocha, …

LÁCTEOS: Brull, colà o collà, formatge fregit, formatge fresc, formatge orejat, llet, calostre, nata.

LLEGUMS: Cigrons, fesols,

VERDURES: Cardets, borraines, cols, bledes, pesols,...

VINS I VINAGRE: de collita propia

OLI: de oliva.

CULTIUS FRUITERS : pomes, codony, cirerer, figues,

FARINES: de blat, de guixassos, de llegums,

MALTA: ordi torrat

ALTRES: ous,

PLATS ELABORATS:

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN EMILIO PRADES):

LOS MASOS DE LA BARCELLA, en los años 70 (24 Masos, 41 cases): Mas de la Font de la Serra 1 casa; Mas dels Masets 1 casa; Mas de Toribio 1 casa; Mas de Ortí 1 casa; Mas dels Nogués 2 cases; Mas de Comport 1 casa;  Mas de Masovero 2 cases; Mas del Forat 1 casa; Mas de Melsa 2 cases; Mas de Sant Marc 1 casa; Mas dels Fontanals 7 cases; Mas de L’Aubaga 2 cases; Mas de Solanet 1 casa; Mas del Planvilà 1 casa; Mas de Candro 1 casa; Mas Nou-Mas del Estelat 1 casa; Mas dels Bels 5 cases; Mas dels Doménech 2 cases; Mas de Les Piques 1 casa; Mas de Bel 1 casa; Mas de Boix 1 casa; Mas de Basilio 2 cases; Mas d’en Rei 2 cases; Mas de Montañes-Mas d’Espera 1 casa.

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “ Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8 .

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els masos i les cases del territori circundant de la Vall de la Barcella (Xert), la vida al masos, memories d'un segle de pervivencia, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un bien de propios de la villa de Canet lo Roig del año 1854, un molino del "Consell de Canet" ubicado en el término de Traiguera".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El municipio de Xert/Chert en el año 1922, datos para su historia".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Chert en el diccionario de Madoz. La villa de Xert//Chert en los años 1.845-1850”.

- Institut d’Estudis Catalans.

ARCHIVO FOTO-IMAGEN: 

Fotografías cedidas por J. E. Prades Bel.









Tomates fregides.

Mullà.

Pebrera.

Tortilletes de farina.

Alosetes i mel.

Alosetes.

Mel.

Pastissets.

Rosegons.

Pataca grossa.

Fesols.

Ameles.



Ou fregit.


Frito en ou.



Arròs caldos en col-flor


Sardina de bota.

Revuelto de carne de frito y huevo batido.

jueves, 3 de febrero de 2022

ELS "QUERCUS" I LES PRECIADES BELLOTES DE PASTURA DEL TERME DE XERT.

 

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE XERT/CHERT EN LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

Per: JUAN E. PRADES BEL, "pragmàtic" ("Espigolant Cultura": taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Serie temática): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ),1860-1960.

"ELS "QUERCUS" I LES PRECIADES BELLOTES DE PASTURA DEL TERRITORI DE LA BARCELLA I XERT, ANYS 1860-1960".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓ: Este article, va dedicat a la memòria de la vida tradicional agropecuaria als masos de la Barcella, amb estes lletres pretenc centrar  l'atenció en un gran simbol natural i viu dels termes de Xert i la Barcella, com són la familia dels els Quercus, i a les valuoses i diferentes varietats de bellotes i mates de pastura. Reclame, desde este racó de lletres, una alegoriad'admiració a uns arbres frestecs superiors com son les carrasques, que van ser simbols mítics i molt apreciats pels habitans de la Barcella i pels seus ramats. 

EXPOSICIÓ: Entre les panoràmiques del paisatge agrari del terme de Xert i de la vall del barranc de la Barcella, ressalten a la vista la presència d’abundants carrasques i carrasquissos, els quals durant la tardor i el principi de l'hivern, aporten la seua collita de fruits amb una ingent quantitat de bellotes, uns valuosos fruits que eren i són un gran recurs alimentari fonamental per a la fauna silvestre i per a les antigues raberes de ganado extensiu que eren majorment de cabres blanques celtibèriques les que pasturaven per estos montes al llarg de la història, en la década dels anys 70 del segle XX comenzaren a declinar el número de caps de ganado i de pastors, en l'actualitat 2020 tan sols queda la rabera de Marcial. Els veins del territori sabien aprofitar molt be la collita de bellotes de carrasca i les de malla de coscoll, de normal eren quasi totes de les varietats amargues, "...les carrasques dolçes estaben contadetes", apart del consum masiu de les baies per a pastura del ganado cabriu i oví extensiu, també ès feia un acopio de bellotes per a l'alimentació dels animals domèstics estabulats (posells), i tambè replegaven un cabàs de bellotes en este cas dolçes per a destinar-les a la pròpia alimentació de la familia, però unicament feien "acopio" de la varietat de bellotes dolçes que solien consumir-les crues o torrades en una paella vella i cuinades en sec damunt del foc, també els díes que encenien el forn de llenya per pastar i coure pà coien una llanda de bellotes dolçes marcan la pell a lo llarg de la corfa fent un tallet longitudinal amb la punta del gavinet per evitar que explotasen i reventaren les bellotes, i un altra costum era fer també una llanda d'atmeles torrades senceres amb crosta.

LA FUSTA DE CARRASCA: La fusta de les carrasques i alzines es caracteritza per ser molt dura, densa i compacta i cremada al foc té un alt valor calorífic molt apreciat per escalfar-se, cuinar, coure els forns o fer carbó. La fusta de carrasca era molt apreciada per fer taulons, bigues i travessers. Els masovers que tenien afició a la artesania treballaven la fusta de carrasca o de olivera i fabricaven eines domèstiques i objectes de fusteria molt diversos per a la casa i els corrals (portons, portes de solls i corrals, estaques, pesebreres, pasadors, manecs, aladres,...).

ADDENDA: ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES BEL):

TORRAR BELLOTES:..... 

DEDICATORIA: La informació que aporta este article sobre la Barcella està basada i fermada sobre memòries orals i biogràfiques, i sobre continguts de contalles i converses en família a la vora del foc sobre les anècdotes de la vida agropecuaria i el folklore, la gastronomia, els records, els treballs i les amerades de suors patides pels antics veïns dels diversos masos de la Barcella; les aportacions dels col·laboradors expliquen i fan referència a les experiències pròpies dels oficis, les ventures i els treballs diaris i conten les memòries de la seua vida al mas, l'època a la qual es fa referència en este article està compresa entre els anys 1860 i 1960, on diverses generacions (abuelos, pares, fills i nets) vivien junts al mateix mas o en cases contigües,eixa permanen proximitat els permetia tenir una bona transmissió generacional de la cultura, les costums i les tradicions antigues que cobrien més d’un segle d’experiències vives. 

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “ Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8 .

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els masos i les cases del territori circundant de la Vall de la Barcella (Xert), la vida al masos, memories d'un segle de pervivencia, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un bien de propios de la villa de Canet lo Roig del año 1854, un molino del "Consell de Canet" ubicado en el término de Traiguera".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El municipio de Xert/Chert en el año 1922, datos para su historia".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Chert en el diccionario de Madoz. La villa de Xert//Chert en los años 1.845-1850”.

- Institut d’Estudis Catalans.

ARXIU: "QUERCUS".






Porta típica d'una soll.






Gent de la Barcella i els seus descendents.

MI ÁRBOL Y YO....

miércoles, 22 de julio de 2020

"LEY DEL AÑO 1868, PARA EL FOMENTO DE LA REPOBLACIÓN RURAL ".


GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:
Por: JUAN E. PRADES BEL, "Pragmátic" ("Espigolant Cultura": taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR… 


"LA LEY PARA EL FOMENTO DE LA REPOBLACIÓN RURAL, DEL AÑO 1868".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL
TEMÁTICAS: Datos para la historia de la repoblación rural agropecuaria, implantada en las tierras y montes rústicos de la provincia de Castellón entre los siglos XVIII, XIX, y XX.
EXPOSICIÓN: Ley relativa al fomento de la repoblación rural. Gaceta de Madrid: núm. 161, de 09/06/1868, páginas 1 a 3. Departamento: Ministerio de Fomento
Textos: “LEY RELATIVA AL FOMENTO DE LA REPOBLACIÓN RURAL, AÑO 1868.  PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. MINISTERIO DE FOMENTO .
LEY. 
DOÑA ISABEL II, Por la gracia de Dios y la Constitución de la Monarquía española, Reina de las Españas. A todos los que las presentes vieren y entendieren, sabed: que las Cortes han decretado y Nos sancionado lo siguiente:
Artículo 1 .° Los que construyan una ó más casas en el campo, ó hagan en él otras edificaciones con destino á la agricultura ó á otra industria, los que las habiten, las industrias, profesiones ú oficios que en ellas se establezcan, y las tierras que les estuvieren afectas y que no excedan de 200 hectáreas, disfrutarán de las exenciones y ventajas que se expresan en los párrafos siguientes, según la distancia de la casa ó edificación á la población más inmediata:
Primero. Si la casa ó edificación (una ó varias) distasen de uno á dos kilómetros de la extremidad de la población que cae hacia aquel lado, y determina la línea más corta entre ambos objetos, el propietario de la finca no pagará durante 15 años más contribuciones que las directas que hubiese satisfecho por las mismas tierras el año anterior á la construcción.
- La casa ó casas y otras edificaciones nada pagarán en el trascurso de los 15 años.
Segundo. Si la distancia fuese de dos á cuatro kilómetros, únicamente pagará el propietario durante los 15 primeros años la contribución de inmuebles que por aquellas tierras hubiese satisfecho antes de la construcción de la casa ó casas.
Tercero. Si la distancia fuese de cuatro á siete kilómetros, durará 20 años el único pago de la contribución de inmuebles que el propietario hubiese anteriormente satisfecho.
Cuarto. Y si fuese mayor la distancia de siete kilómetros, se extenderá á 25 años por todo pago el de la contribución de inmuebles que hubiere el propietario satisfecho anteriormente.
Quinto. Las industrias propiamente agrícolas que se ejercieren en el campo para poner los productos de las mismas fincas en estado de conducirse á los mercados, como parte y complemento de la producción rural, no estarán sujetas á contribución de ninguna clase en los plazos que se dice en los párrafos anteriores.
Sexto. Observando el mismo método gradual de años y distancias expresadas, las demás industrias que se ejercieren en el campo estarán exentas de la contribución industrial, siempre que formen parte de una población rural. Las casas deberán estar continuamente habitadas, salvo los casos de caducidad, rompimiento de arriendo y de insalubridad estacional. Si estuviere deshabitada una casa por más de dos años, el propietario lo pondrá en conocimiento del Gobernador, exponiendo el motivo; y si en lo sucesivo llevase de su cuenta el cultivo de las tierras, conservará las ventajas que se conceden por esta ley.
Art. 2º. Si el propietario de una finca de mayor superficie que la de 3oo hectáreas hubiere construido casas que tuviesen afectas la mitad de las tierras de la misma finca con arreglo á la presente ley, podrá con la otra mitad constituir y establecer una granja de cultivos extensivos, y disfrutará respecto de esta granja las mismas exenciones y ventajas que se conceden á los establecimientos agrícolas cuyas tierras no exceden de 200 hectáreas.
Art. 3.° Si en una finca rural se construyesen casas de labor para colonos, se procurará que cada una de ellas tenga reunidas y agrupadas las tierras que constituyen la dotación respectiva; más si las circunstancias locales, las de salubridad, la situación del agua para bebida, abrevaderos y riego, ó la diferente calidad de las mismas tierras aconsejasen ó exigiesen como excepción la disgregación ó diseminación de algunas hazas ó porciones de terreno, no servirá esto de obstáculo para el disfrute de los beneficios de la presente ley.
Art. 4º. Los propietarios que vivan en casas ó edificaciones comprendidas en la presente ley, los administradores ó mayordomos, y los arrendatarios que se hallen en el mismo caso, así como los mayorales y capataces, estarán exentos de toda carga concejil y obligatoria, á excepción de la de Alcalde pedáneo, hasta que el número de casas llegue á constituir una población con derecho á Ayuntamiento propio.
Art. 5.° Se concederá gratuitamente el uso de armas á los propietarios que vivan en fincas comprendidas en la presente ley, como igualmente á los administradores y mayordomos, mayorales, capataces y demás personas de la finca que al juicio del propietario y de la Autoridad de la población más próxima inspirasen completa confianza.
Art. 6.° Los hijos de los propietarios y administradores ó mayordomos que viviesen en la finca rural beneficiada por la presente ley, los de los arrendatarios ó colonos, y los de los mayorales y capataces, á quienes cupiere la suerte de soldados después de dos años de residencia en la misma finca, serán destinados á la segunda reserva. Igual ventaja disfrutarán los demás mozos sorteables después de llevar cuatro años consecutivos de habitar en la casería, si les cayere la suerte de soldados. Mas si durante el tiempo que les tocare servir en el ejército activo fuesen despedidos de la finca, ó voluntariamente pasasen á otro sitio que no disfrute de los beneficios dispensados por la presente ley, extinguirán el tiempo que les faltase de servicio militar como si hubiesen estado hasta entonces en las filas.
Art. 7.° Los terrenos desecados y saneados por el desagüe de lagunas, pantanos y sitios encharcados estarán exentos de toda contribución por tiempo de 10 años desde el día que se pusieren en cultivo de huerta, de cereales, de prado, legumbres, raíces ó plantas industriales y viñedo; por 15 años si se plantasen de árboles frutales, y por 25 años cuando se plantasen de olivos, almendros, algarrobos, moreras ú otros análogos.
Si en los terrenos desecados y saneados se construyesen casas, á más de un kilómetro de una población, las casas y las tierras á ellas afectas disfrutarán cinco años más de exención respectivamente en cada uno de los tres casos del párrafo anterior.
Art. 8º. Los terrenos que desde tiempo inmemorial hubiesen permanecido sin aprovechamiento, ó los que hubiesen tenido interrumpido el cultivo por espacio de 15 años consecutivos, solo pagarán al ser roturados y cultivados la contribución de inmuebles que hubiesen satisfecho el año anterior, por tiempo de 10 años desde el día que se pusiesen en cultivo de huerta, de cereales, de prado, legumbres, raíces ó plantas industriales; por 15 años si se plantasen de viñedo ó árboles frutales, y por 25 años cuando se plantasen de olivos, algarrobos, moreras ú otros análogos.
Art. 9º . Si además de la roturación se construyesen una ó más casas á más de un kilómetro de una población en los casos de los dos artículos precedentes, las casas y las tierras á ellas afectas tendrán cinco años más de exención que los que en ellos respectivamente se determinan.
Art.10. Las tierras que estando en cultivo de huerta ó de cereales, de prado, legumbres, raíces ó plantas industriales, se plantasen de viñedo ó de árboles frutales, á cualquier distancia que se hallen de población, satisfarán únicamente y por espacio de 15 años la contribución que anteriormente pagaban como de cultivo periódico.
- Si se plantasen de olivos, almendros, algarrobos, moreras ú otros análogos, ó de árboles de construcción, será de 30 años el tiempo que se les concede para continuar pagando únicamente la contribución que satisfacían en su anterior género de cultivo.
Art. 11 . Los terrenos eriales que se cubriesen con arbolado de construcción, están exentos de toda contribución por espacio de 25 años á orillas de los ríos y en parajes de riego; por 40 años en planicie de secano, y por 50 años en las cimas y faldas de los montes.
Art. 12. Las tierras afectas á cada casa de labor no podrán dividirse ni segregarse durante el tiempo que, según sus condiciones, disfruten de los beneficios que les concede la presente ley.
- Serán libremente trasmisibles en su conjunto, así por contrato entre vivos, como por disposición testamentaria.
- Sin embargo, si por circunstancias especiales, como adquisición de riegos, ó por las mejoras que hubiese recibido la finca y cuidados exquisitos que exigiere, fuese útil su división en dos ó más porciones, podrá hacerlo el propietario, con aprobación del Gobernador de la provincia, previo informe de la Junta provincial de Agricultura, Industria y Comercio, sin que ninguna de tales porciones sea menoscabada en los derechos que asistan al conjunto. Estas porciones quedarán indivisibles para el cultivo y arriendo.
Art. 13 . Para la construcción de casas y edificaciones en el campo se confieren los derechos siguientes:
Primero. La obtención de maderas de los montes del Estado ó de las dehesas comunales de los pueblos en cuyo término municipal hayan de hacerse las edificaciones, á la mitad del precio corriente en cada monte.
Segundo. El disfrute de leñas, pastos y demás aprovechamientos vecinales en el radio de su término municipal, cuyo disfrute será extensivo á los dependientes y trabajadores de la finca, así como los abrevaderos para los ganados.
Tercero. La facultad de explotar canteras, construir hornos de cal, yeso y ladrillo, depositar materiales y establecer talleres en terrenos del Estado ó del común de vecinos.
Art. 14. Los extranjeros que vinieren á España en clase de colonos ó de trabajadores en el campo, según la presente ley, pueden introducir libremente, y sin pago de derechos de arancel, todos los efectos de su equipaje y los utensilios é instrumentos de su oficio, y además cada uno de ellos dos cabezas de ganado mayor y cuatro de ganado menor. Los hijos que trajeren los extranjeros al venir á colonizar ó á trabajar en el campo estarán exentos de entrar en quinta para el servicio militar. Lo estarán igualmente los hijos que les naciesen en España, siempre que estos se hubiesen ocupado en faenas rurales por espacio de cuatro años.
Art. 15. Los propietarios y los arrendatarios podrán, mientras disfruten de los beneficios de la presente ley, introducir en España toda clase de aperos, instrumentos y máquinas para su empleo en la agricultura, sin pagar más derechos de arancel que el uno por ciento del respectivo valor.
Art. 16. Cuando un propietario, después de construir dos ó más casas en el campo aplicándoles las tierras correspondientes, poseyere además una dehesa cuyos pastos pueda aprovechar el ganado de labor de los arrendatarios ó colonos de aquellas tierras, podrá hacerlo libremente, considerándose la dehesa como parte integrante de la finca en cultivo, con los beneficios de la presente ley, siempre que sumada la superficie ó cabida del terreno labrado y del de pastos, no exceda de 200 hectáreas por cada casa.
Art. 17. Siempre que un cortijo, granja ó algún edificio de antigua ó moderna construcción, situado en el campo á las distancias señaladas en el art. 1.°, se utilizase formándose en él cinco ó más habitaciones separadas é independientes, ocupadas por otras tantas familias, bien para el cultivo de las tierras, bien para ejercer cualquiera otra industria, disfrutará su propietario y moradores todos los beneficios que, según los casos, se conceden por la presente ley á los que viven en el campo y en casas separadas.
Art. 18. Las casas de recreo que se establecieren, teniendo á lo menos una hectárea de terreno cultivado, disfrutarán de las ventajas y exenciones concedidas en el art. 1°.
Art. 19. Cuando una nueva colonia ó un nuevo grupo de casas construidas en una finca á mayor distancia de siete kilómetros de una población cuente 100 ó más casas ó edificaciones, aunque no estén en contacto unas con otras, será auxiliada por el Gobierno con iglesia y Párroco como los demás pueblos, y además con Médico, Cirujano, Veterinario, Maestro y Maestra de primera enseñanza, pagados durante 10 años por los fondos del Estado.
Art. 20. Si una finca de campo que no exceda de 200 hectáreas, con una ó más casas á mayor distancia de dos kilómetros de una población y beneficiada por la presente ley, colindase con tierras pertenecientes al Estado ó á un común de vecinos, declaradas vendibles por la ley de 1.° de Mayo de 1855, tendrá derecho el dueño de ella á que se deslinde y saque á público remate la porción que designare del terreno vendible de igual ó menor superficie que el suyo.
Art. 21. Los propietarios de fincas rurales en posesión de los beneficios de la presente ley, que les dieren ensanche, adquiriendo tierras colindantes por compra, permutación con otras de su propiedad sitas en parajes distintos, estarán exentos del pago del derecho de trasmisión de dominio é inscripción en ambos casos durante los plazos expresados en el art. 1.°, y participarán de ellos mientras durase el derecho de antemano adquirido por la finca.
Art. 22. Los propietarios que actualmente disfrutasen de las ventajas concedidas por las leyes de 8 de Enero y 23 de Mayo de 1845 y Real decreto de esta última fecha, así como por las leyes de 24 de Junio de 1849, 21 de Noviembre de 1855, 11 de Julio y 3 de Agosto de 1866, ú otras disposiciones legislativas, y construyesen una ó más casas dentro de las fincas rurales respectivas, disfrutarán cinco años más de no aumento de contribución en los viñedos y tierras de riego, y de 10 años en los plantíos de almendros, olivos, algarrobos, moreras y otros análogos, lo mismo que en el arbolado de construcción; y los habitantes de dichas casas tendrán además cuantas ventajas concede esta ley, cuya aplicación se contará desde que empezó el goce de las á que se contraen las leyes anteriores.
Art. 23 . Los expedientes incoados en conformidad con las leyes de colonias y de población rural de 21 de Noviembre de 1855 y 11 de Julio de 1866, y pendientes de resolución, serán despachados á voluntad de quienes los hubiesen promovido, según las disposiciones de aquellas leyes y según las de la presente.
Art. 24. Los propietarios de fincas rurales que construyan en ellas una ó más casas ó edificaciones según la presente ley, podrán redimir los censos con que aquellas tierras estuviesen gravadas en favor del Estado, pagando su capitalización en 20 plazos, en vez de los determinados por la legislación vigente.
Art. 25. Todas las ventajas y facultades que en la presente ley se conceden á los propietarios de fincas rurales y de establecimientos industriales sitos en el campo, se hacen extensivas á los arrendatarios y colonos de las fincas y de las fábricas.
Art. 26. Los propietarios que aspiren al disfrute de los beneficios dispensados por la presente ley, acudirán al Alcalde del distrito municipal donde radicare la finca ó fincas, con una solicitud al Gobernador de la provincia expresando la situación, cabida y linderos, estado, clase de cultivos, si los hubiere, y contribución que á la sazón pagasen los terrenos que sean materia del procedimiento oficial.
- El Alcalde dispondrá inmediatamente que dos individuos de la Junta pericial del pueblo se cercioren de los hechos expuestos por el propietario, inspeccionando ocularmente los terrenos y dando su informe por escrito. Dentro de los 15 días de la presentación de la solicitud del propietario, y después de oído el Ayuntamiento, la pasará el Alcalde al Gobernador, emitiendo su dictamen y acompañando el informe de los individuos de la Junta pericial que hubieren inspeccionado la finca, y el acuerdo del Ayuntamiento.
El Gobernador resolverá en el término de un mes, y si no lo hiciere, se entenderá otorgada la solicitud del propietario.
Si la resolución del Gobernador fuese negativa, podrá el propietario interesado reclamar ante el Ministerio de F omento, el cuál resolverá dentro de 60 días después de presentada la reclamación. Y si trascurriese este plazo sin que recaiga resolución alguna, se entenderá concedida la petición , y el propietario reclamante entrará en el pleno disfrute de los beneficios de la presente ley, según los había solicitado.
Art. 27. Quedan derogadas las prescripciones contenidas en la ley de 8 de Enero y 23 de Mayo de 1845, Real decreto de esta última fecha, leyes de 24 de Junio de 1849 y 21 de Noviembre de 1855, 11 de Julio y 3 de Agosto de 1866, y en cualesquiera otras, en cuanto se hallaren en  contradicción con la presente ley.
Art. 28. El Gobierno dictará los reglamentos necesarios para la aplicación de esta ley.
Por tanto: Mandamos á todos los Tribunales, Justicias, Jefes, Gobernadores y demás Autoridades, así civiles como militares y eclesiásticas, de cualquier clase y dignidad, que guarden y hagan guardar, cumplir y ejecutar la presente ley en todas sus partes.
Palacio, á tres de Junio de mil ochocientos sesenta y ocho.
YO LA REINA .
El Ministro de Fomento, Severo Catalina.
ARCHIVO: