Translate

Mostrando entradas con la etiqueta Maestrat. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Maestrat. Mostrar todas las entradas

jueves, 19 de enero de 2023

"ELS PAISATGES DELS VILARS, LES OLIVERES, LES OLIVES I ELS OLIS DE XERT".

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DEL TERME I MUNICIPI DE XERT:

Per: JUAN E. PRADES BEL, "Humanisme" (Projecte: "ESPIGOLANT CULTURA": Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsi): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Temàtica): "EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES, LES CASES I LA GENT DE LA BARCELLA I DE XERT, VIDA I OBRA 1860-1960".

"ELS PAISATGES DELS VILARS, LES OLIVERES, LES OLIVES I L'OLI DE XERT".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un munt de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.).

INTRODUCCIÓ: Este article, i els seus apartats, van dedicats a quatre importants emblemes culturals dels antics habita'ns de la Barcella, i per extensió també de tots els habitans de Xert i de Canet lo Roig, són els "Vilàs", les "Oliveres", les "Olives" i el "Oli d'oliva", estos quatre emblemes patrimonials són en conjunt un testimoni viu de la saviesa i el treball intens acumulat per les generacions que ens han precedit, i són vinculs ancestrals d'unió que representen ser uns referents vius d'alimentació lligada i vinculada a l’origen agropecuari i a un peculiar entorn paisagistic i territorial. La cultura olivarera és una herència viva però en risc de difuminar-se i cap la posibilitat de perdre amb el pas dels temps la seua importància històrica que la té i molta. Les olives i l'oli són els fruit dels vilars i de les oliveres, i són aliments básics que estaven permanentment presents en les cuines, en les taules, en la ment i en la vida de la gent del territori, eixos antics aliments, les seues utilitats i els arbres productors, són uns grans embaixadors etnològics i etnogràfics del territori, i són la base d’una cultura alimentària centenària lligada a l'origen. Eixes oliveres dels vilars familiars, els olis i les olives que produïen i que produeixen, són una genealogia paisatgística que aporten grans valors culturals universals, que són tots aquells elements que lliguen a una identitat, que ens parlen d'una manera de fer i de ser, que ens expressen la singularitat cultural i les peculiaritats del lloc d’on provenen, eixos aliments i eixa manera d'alimentar-se no podrien explicar-se sense l’albiració dels paisatges, i els paisatges també poden expressar-se i aportar valor sentimental a través dels aliments agropecuaris que produïxen.

LA NECESSITA'T D'OLI: 

L'alimentació:

Repostería cassolana: 

La Conservació d'aliments:  

Alimentar la Llum: Cresols, lámpares,..

La Neteja: Fer Sabó de l'oli,...

Remeis medicinals: 

ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES):

ELS PAISATGES DE LA BARCELLA I ELS MASOVERS: Els camps, les muntanyes, els Vilars, els masos, les pastures i els sembrats eren part de la quotidianitat de les persones masoveres de les terres de secà del antic terme de la Barcella, clarament el visitant de pas, pot apreciar a simple vista que és un terreny molt dur per a viure i prou complicat poder treure profit i aliments d’ell, però amb les mans i els esforços sense descans, dia a dia, des de l'eixida a la posta del Sol, les diverses generacions de habita'ns i veïns varen anar creant dúctil a este territori antropitzat útil, que no dominat. 

- Sobre la terra, el paisatge reté la nascencia de memòries d'una rica tradició agrícola i ramadera, que marquen els traços d'uns rastres arcaics de què estimaven la terra, a la qual veien com una naturalesa benefactora que els proveïa dels aliments i de materials espirituals, i de l'estat anímic lluitador propi i singular dels llauradors i ramaders d'estes terres, provistos d'uns valors empirics necessaris per a sobreviure en mixt d'un diàleg de fraternitat en franca simbiosi amb el que és natural i terrenal, el medi, la vida, la mort, els cicles estacionals i els astrals, són algunes de les múltiples característiques i capacitats pròpies dels singulars masovers, convençuts que al seu territori deixaven escrita la història i les memòries plasmades amb el seu treball de modelació de la terra amb art i plástica, i deixant l'experiència i l'apariencia de vida sobre el paisatge. La ralea, la tenacitat i la fermesa de moltes generacions de veïns, han deixat plasmats els esforços gravats en les pedres, en els margens i en els quadrons arqueològics abancalats dels paisatges muntanyosos de la Barcella, des dels monuments de pedra als abancalaments alçats amb empírics esforços, i cultura material recòndita entre corbes i racons de camins i rius emèrits de la vida, un modelatge plasmat a les imatges vives dels arbres antics d'oliveres, sabines, ginebres i carrasques, i els camps coberts de construccions de pedra seca (serrades, marges, parets, barraques, ...), com un emblemàtic memorial de grafismes artesanals, en record i obra del seu patrimoni cultural material en el paisatge, e immaterial en la memória dels vius que quedem i podem recordar allò que era i el que va ser.

ELS VILÀS O VILARS: Un "Vilà" o "Vilar" en estes terres és una propietat rústica plantada d'oliveres, és una manera antiga de parlar, de anomenar a un bancal d'oliveres, de dir i d'entendres, un vilà es una denominació molt pròpia de la gent de la comarca del Baix Maestrat i de les comarques limítrofes (Montsià, Ports, Alt Mestrat); en espanyol sería un olivar.

LES OLIVERES: Caneteres, Morrudes, Farges, Sevillenques,...

LES OLIVES: 

L'OLI: 

LA MOLTA DE L'OLIVA, TESTIMONI D’UN MOLINER: “El procés de moldre s'iniciava col·locant les olives seques als “reglons” (pedres de molí) on es convertien en una pasta que es ficava als “cofins” (espècie de cabàs pla i rodó normalment d'espart) parant un damunt de un altre fins a pujar a dalt de l'agulla. Així tota la cofinà passava a la premsa on s'estrenyia i, un cop premsada se separava la pasta de dins ja seca i es treia l'oli. L’oli i l’aigua anaven a parar mesclats a un recipient. Al cap d'un temps, l'aigua, es dipositava al fondo de “la pica” i per la seva densitat l'oli flotava en superficie.

- Aleshores, quan es molia amb olives seques s'havia de ficar molta aigua però de manera molt controlada. Per a este treball es disposava d'una bóta adherida a un arbre que aguantava el “regló” amb una aixeta per anar graduant la caiguda d'aigua ja que, si es tirava massa, sortia alpechín.

- Moldre amb oliva seca resultava un procés molt senzill atès que les olives seques permetien obtenir un oli pràcticament filtrat. No calia netejar-ho.

- L'acidesa de l'oli era una qüestió casolana: “Això era entre nosaltres, els moliners. A veure qui encertava” recorden els més vells.

- El preu que s'havia de pagar al moliner era un quarter (4 litres) per cada premsa o peu d'olives que molia. Solien ser de 150-160 Kg. dels quals se'n treien tres i mig o quatre decalits (30 o 40 litres). Així, el propietari de les olives s'emportava a casa el seu oli amb un carretó que podia portar fins a 4 arroves.

- Ja en els darrers anys de funcionament del molí, es va incorporar una batedora per avançar a la feina de l'obtenció de l'oli.

- També hi havia diferents recipients per mesurar i transportar l'oli: arrova (12 litres), mitja arrova (6 litres), “quarteró” (3 litres), mig “quarteró” (1,5 litres), decalitre (10 litres), mig decalitre (5 litres).

- Sembla que en època de molta oliva, el molí funcionava dia i nit. A part també existia la tradició de no cobrar per moldre, sinó que es feia a canvi de la “remolta” (alpechín o pinyolà)”. 

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441.

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un bien de propios de la villa de Canet lo Roig del año 1854, un molino del "Consell de Canet" ubicado en el término de Traiguera".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El municipio de Xert/Chert en el año 1922, datos para su historia".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Chert en el diccionario de Madoz. La villa de Xert//Chert en los años 1.845-1850”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "Las masías de la Barcella (Xert) y las ventajas de las leyes liberales para el fomento y la implantación de la repoblación rural, un ejemplo es la ley del año 1868, recopilación y ampliación de varias leyes anteriores".

- Meseguer Folch, Vicente (2002): “Xert i la Barcella”. Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.

-Meseguer Folch, Vicente (1985): “El aceite de oliva y su importancia en la economía canetense”. 1985, paginas 49-57.

-Meseguer Folch, Vicente (2005): “L’olivera Farga del Maestrat”. 2005, páginas 56-57.

- Prades Bel, Juan Emilio: "La sal destinada para el consumo de la ganadería extensiva del siglo XIX, legislación del año 1854. normas para los Alfolís de Sal, del año 1854".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El "Frito", el plat de carn més popular dels masos de La Barcella de Xert"

- Prades Bel, Juan Emilio: "Menjar “calostres”, un costum empíric immunitzador, practicat en l'antigor pels masovers pastorívols de La Barcella (Xert / Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El tipic “formatge fregit” de consum molt arrelat i popular en els masos pastorivols de La Barcella (Xert / Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Xert y la Primera Guerra Carlista, parte de 1º de julio del año 1836, datos para la historia"

- Prades Bel, Juan Emilio: "Antroponimia de algunos vecinos de la villa de Chert-Xert del año 1872, a través de una carta pública de adhesión y apoyo a la causa del bloque político progresista de Práxedes Mateo".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Diversas heredades del municipio de Xert-Chert, datos del registro de la propiedad del año 1863".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Antroponimia de vecinos y cabezas de familia del municipio de Xert-Chert, datos del año 1865".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Antroponimia y representación social de familias, vecinos y onomástica del municipio de Xert-Chert, del año 1870".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El monte Turmell del término municipal de Chert, un paraje forestal histórico de gran valor medioambiental".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El alzamiento carlista de julio y agosto de 1869, información sobre algunas de las partidas carlistas levantadas en armas en la provincia de Castellón".

- Prades Bel, Juan Emilio: "La línea de ferrocarril estratégico de Castellón a Chert por railes de vía estrecha, proyectada en 1905 y 1908, y con aprobación para su construcción por la real orden firmada el 8 de febrero del año 1913".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Levantamientos en armas de varias partidas carlistas, en Chert y en otros pueblos del maestrazgo, noticias del corresponsal de Chert, diciembre del año 1872".

- Prades Bel, Juan Emilio: “El proyecto de la carretera Xert-Canet-Rosell-La Cenia incluida por decreto ley del año 1911 en el plan de Carreteras del Estado, que culmino en un camino vecinal aprobado para su construcción en el año 1913”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La estación prehistórica de la Mola de Chert, y su mentor el vicario de Xert D. Ambrosio Sanz, polifacético estudioso de las ciencias naturales, y oscurantista”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Las observaciones del astrónomo, geólogo y polifacético científico José Joaquín Lànderer de su visita a la estación prehistórica de la Mola de Chert, en 1880”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Noticia del año 1881, sobre el hallazgo en La Jana de unos restos humanos, estimados pertenecientes posiblemente a un hombre antediluviano ó cuaternario, manifestado por Ambrosio Sanz cura párroco o vicario de La Jana y datado por el catedrático Manuel Sales”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Los horrendos crímenes perpetrados por el Pincho de la Barcella, el Troppmann de Chert, año 1877”.

ARCHIVO FOTO-IMAGEN:



Un Vilà (Xert).





martes, 10 de enero de 2023

"XERT Y LA PRIMERA GUERRA CARLISTA, PARTE DE 1º DE JULIO DEL AÑO 1836".

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA....

Por: JUAN E. PRADES BEL, "Crónicas", "Humanismo” ("ESPIGOLANT CULTURA": taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

(Temática): DATOS PARA LA HISTORIA DE LA BARCELLA, ANROIG Y CHERT/XERT.

(Temática): HOMENAJE AL PAISAJE CULTURAL, HISTÓRICO, FOLKLÓRICO Y GASTRONÓMICO, Y AL ARGOT AGROPECUARIO AUTÀRQUICO DE LAS MASIAS, LAS CASAS Y LOS VECINOS DE LA VALL DE LA BARCELLA Y XERT.

(Temáticas): PRIMERA GUERRA CARLISTA 1833-1840. FRENTES DE ARAGÓN, EBRO, MAESTRAZGO Y VALENCIA.

"XERT Y LA PRIMERA GUERRA CARLISTA, PARTE DE 1º DE JULIO DEL AÑO 1836, DATOS PARA LA HISTORIA"

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL. 

("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un munt de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.).

INTRODUCCIÓN: La primera guerra carlista fue una guerra civil que se desarrolló en España entre los años 1833 y 1840, en la que se enfrentaron por una parte los carlistas, partidarios del infante Carlos María Isidro de Borbón y de un régimen absolutista, y los isabelinos o cristinos, defensores de Isabel II y de la regente María Cristina de Borbón, cuyo gobierno fue originalmente absolutista moderado y acabó convirtiéndose en liberal. Antiguamente fue conocida por la historiografía española como guerra de los Siete Años.

EXPOSICIÓN DOCUMENTAL:

La Revista española (Madrid). 9/7/1836, p.3. 

El Español (Madrid. 1835). 8/7/1836, n.º 251. "A última hora hemos recibido el siguiente parte. (Del Diario mercantil de Valencia.): 

CAPITANÍA GENERAL DE LOS REINOS DE VALENCIA Y MURCIA. VALENCIA, 3 de Julio 1836. PARTE RECIBÍDO EN LA CAPÍTANÍA GENERAL. En este momento se ha recibido el parte que con fecha 1°. del actual dirige desde Adzaneta el comandante general de las columnas de operaciones brigadier don José Grases, cuyo tenor es el siguiente: “A las dos y media de la madrugada de ayer me puse en movimiento con dirección a Benasal, en donde se hallaba el Serrador, según se me había avisado; antes de llegar al pueblo y á sus inmediaciones nuestras guerrillas alcanzaron seis facciosos que fueron muertos en el acto: el Serrador había salido precipitadamente a las nueve de la noche anterior, llevando consigo 200 hombres, los heridos de la acción de Chert y treinta acémilas cargadas, pero abandonando sin embargo gran porción de afectos, pues, se encontraron distribuidos en las casas del pueblo, y en subterráneos y depósitos ocultos un considerable número de camisas, pantalones de lienzo y de paño, capotes, chacos, algunos equipajes de oficiales, un botiquín, muchas escopetas y trabucos, gran porción de lanzas, granadas de mano de vidrio, pólvora y balas, cananas, dos sillas de montar, bridas, una caja de guerra, un bombo y un trompón, estados y papeles de sus oficinas, un  caballo, porción de algarrobas, alguna harina, vino y otros pertrechos y comestibles; en la sacristía de la iglesia había también muchas arcas llenas de ropa de uso, probablemente de la robada por los facciosos á los pueblos. Se distribuyó á la tropa todo lo que le era de utilidad, y concluido este acto continué el movimiento hacia Culla.

- Este pueblo, situado en una elevación considerable, y teniendo sobre una roca escarpada un antiguo castillo, fortificado recientemente y con esmero por los facciosos que lo consideraban ya como inexpugnable, fue á la simple vista de nuestras tropas abandonado cobardemente por su comandante de armas y 60 hombres que lo guarnecían: ocupado por el primer batallón de voluntarios de Valencia a las órdenes de su bizarro comandante coronel D. Antonio Buil, dispuse que fuesen arrasados todos sus parapetos é inutilizadas sus obras, lo que se efectuó en poco tiempo, y á continuación vine a este pueblo al que llegué a las diez de la noche.

- Aunque la marcha de ayer fue penosa, el resultado es de sumo interés, tanto por los efectos cogidos, como por la importancia que los facciosos daban á estos dos puntos que suponían fuera del alcance de nuestras incursiones.

- El primero era propiamente dicho su cuartel general, su depósito así de víveres, como de cuanto estraían de los pueblos; y últimamente el parage á que con cierta confianza conducían sus heridos. Culla por su posición fuerte é inmediación á Benasal, debía ofrecerles un asilo en el caso de ser invadido este último, sirviéndoles al mismo tiempo para guardar los prisioneros.

- Me complazco pues, asegurar á V. E. que la marcha de ayer, sin haber tenido de suyo nada de estraordinario, es de un prodigioso efecto para destruir el prestigio que daba á los facciosos su permanencia en aquellos dos pueblos. Todo lo que se hace saber al público para su conocimiento y satisfacción. = El comandante general interino. = Bresson".

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN EMILIO PRADES):

ANTONIO BUIL RASO: 


BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441.

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un bien de propios de la villa de Canet lo Roig del año 1854, un molino del "Consell de Canet" ubicado en el término de Traiguera".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El municipio de Xert/Chert en el año 1922, datos para su historia".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Chert en el diccionario de Madoz. La villa de Xert//Chert en los años 1.845-1850”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "Las masías de la Barcella (Xert) y las ventajas de las leyes liberales para el fomento y la implantación de la repoblación rural, un ejemplo es la ley del año 1868, recopilación y ampliación de varias leyes anteriores".

- Meseguer Folch, Vicente (2002): “Xert i la Barcella”. Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.

-Meseguer Folch, Vicente (1985): “El aceite de oliva y su importancia en la economía canetense”. 1985, paginas 49-57.

-Meseguer Folch, Vicente (2005): “L’olivera Farga del Maestrat”. 2005, páginas 56-57.

- Prades Bel, Juan Emilio: "La sal destinada para el consumo de la ganadería extensiva del siglo XIX, legislación del año 1854. normas para los Alfolís de Sal, del año 1854".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El "Frito", el plat de carn més popular dels masos de La Barcella de Xert"

- Prades Bel, Juan Emilio: "Menjar “calostres”, un costum empíric immunitzador, practicat en l'antigor pels masovers pastorívols de La Barcella (Xert / Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El tipic “formatge fregit” de consum molt arrelat i popular en els masos pastorivols de La Barcella (Xert / Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Xert y la Primera Guerra Carlista, parte de 1º de julio del año 1836, datos para la historia"

- Prades Bel, Juan Emilio: "Antroponimia de algunos vecinos de la villa de Chert-Xert del año 1872, a través de una carta pública de adhesión y apoyo a la causa del bloque político progresista de Práxedes Mateo".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Diversas heredades del municipio de Xert-Chert, datos del registro de la propiedad del año 1863".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Antroponimia de vecinos y cabezas de familia del municipio de Xert-Chert, datos del año 1865".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Antroponimia y representación social de familias, vecinos y onomástica del municipio de Xert-Chert, del año 1870".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El monte Turmell del término municipal de Chert, un paraje forestal histórico de gran valor medioambiental".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El alzamiento carlista de julio y agosto de 1869, información sobre algunas de las partidas carlistas levantadas en armas en la provincia de Castellón".

- Prades Bel, Juan Emilio: "La línea de ferrocarril estratégico de Castellón a Chert por railes de vía estrecha, proyectada en 1905 y 1908, y con aprobación para su construcción por la real orden firmada el 8 de febrero del año 1913".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Levantamientos en armas de varias partidas carlistas, en Chert y en otros pueblos del maestrazgo, noticias del corresponsal de Chert, diciembre del año 1872".

- Prades Bel, Juan Emilio: “El proyecto de la carretera Xert-Canet-Rosell-La Cenia incluida por decreto ley del año 1911 en el plan de Carreteras del Estado, que culmino en un camino vecinal aprobado para su construcción en el año 1913”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La estación prehistórica de la Mola de Chert, y su mentor el vicario de Xert D. Ambrosio Sanz, polifacético estudioso de las ciencias naturales, y oscurantista”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Las observaciones del astrónomo, geólogo y polifacético científico José Joaquín Lànderer de su visita a la estación prehistórica de la Mola de Chert, en 1880”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Noticia del año 1881, sobre el hallazgo en La Jana de unos restos humanos, estimados pertenecientes posiblemente a un hombre antediluviano ó cuaternario, manifestado por Ambrosio Sanz cura párroco o vicario de La Jana y datado por el catedrático Manuel Sales”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Los horrendos crímenes perpetrados por el Pincho de la Barcella, el Troppmann de Chert, año 1877”.

ARCHIVO FOTO-IMAGEN: 







   

viernes, 6 de enero de 2023

"HEREDADES DEL MUNICIPIO DE XERT-CHERT, DATOS DEL REGISTRO DE LA PROPIEDAD DEL AÑO 1863".

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DEL MUNICIPIO DE XERT:

Por: JUAN E. PRADES BEL, "Humanismo” (Proyecto: "ESPIGOLANT CULTURA": Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

(Temática): DATOS PARA LA HISTORIA DE LA BARCELLA, ANROIG Y CHERT.

(Temática): HOMENAJE AL PAISAJE CULTURAL, HISTÓRICO, FOLKLÓRICO, GASTRONÓMICO, Y AL ARGOT AGROPECUARIO AUTÀRQUICO DE LAS MASIAS, LAS CASAS Y LOS VECINOS DE LA BARCELLA, ANROIG Y XERT, INTERVALO 1860-1960.

"DIVERSAS HEREDADES DEL MUNICIPIO DE XERT-CHERT, DATOS DEL REGISTRO DE LA PROPIEDAD DEL AÑO 1863".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.

("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un munt de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.)

INTRODUCCIÓN: En un listado de aviso de información pública para citar a diversos propietarios de suelo urbano y rústico del término municipal de Xert a actualizar datos sobre sus heredades, con este motivo fue publicado en el año 1863 el citado bando de convocatoria a petición del registro de la propiedad de San Mateo, en dichos textos se citan los nombres de diversos propietarios de fincas agrícolas xertolinas, y referencias toponímicas, citándose diversas propiedades rústicas y urbanas de dichas personas dentro del término municipal de Xert. El interés de dicho listado es de histórico, onomástico y retrospectivo, y permite conocer de primera mano nombres y apellidos de personas y familias antiguas xertolinas, así como una buena variedad de referencias toponímicas del suelo rústico, partidas rurales y heredades del término municipal, así como la cabida y los límites del área de extensión de los terrenos. Dichos datos históricos permiten ampliar los conocimientos de acercamiento a la evolución y transformación del territorio, y rememorar así la memoria antigua a través de la onomástica y la antroponimia utilizadas a modo de recuerdo fraternal de acercamiento entre el pasado y el presente... Que así sea.... 

EXPOSICIÓN DOCUMENTAL:

(TEXTOS DEL AÑO 1863). Audiencia de Valencia. Gazeta: núm. 50, de 19/02/1863, páginas 3 a 4. AUDIENCIA DE VALENCIA. PROVINCIA DE CASTELLON. REGISTRO DE SAN MATEO. Extracto de las inscripciones defectuosas que se hallan en este Registro, correspondientes á los pueblos del partido, para que los interesados en ellas se presenten á ratificar sus sitios y demás requisitos necesarios, y venir en conocimiento de las mismas, en conformidad al Real decreto de 30 de Julio último (1862).

PUEBLO DE CHERT. 

Finca rústica adquirida por Tomás Aguilar; la adquirió de Doña Josefa Feliú en el año 1843. Cabida de todas las fincas que le compró.

Urbana, por Tomás Aguilar de Trinitario Meseguer en 1860. Lindes de la de Trascases.

Rústica, por Bernardo Beltrán de Doña Gregoria Larroca en 1860. Lindes y cabida de la heredad Francás.

Idem (Rústica), por D. José Bosch de sus padres en 1860. Lindes y cabida de la masía Llanza, Acequia y Foyes.

Urbana, por José Beltrán de José Jovani en 1840. Lindes de la del Tosalet.

Rústica por Juan Bautista Celma de sus padres en 1844. Cabida y lindes del Huerto y Archiies.

Idem, por Ambrosio Celma de sus padres en 1844. Cabida y lindes de Dellá del Rui, Closa y Acanicies.

Idem, por Vicenta Celma de sus padres en 1844.  Cabida y lindes de Moliner y Clot den Simó.

Idem, por José Doménech de Pascual de Bautista Sanz en 1842. Cabida dels Correns, Carrerasa y Castellvell.

Urbana, por Manuel Doménech de sus padres en 1840. Situación de la casa que heredó.

Rústica, por D. José, D. Francisco y Doña Joaquina Antonia Feliu en 1700 al 1800. En todas las fincas rústicas que compraron en este período faltan la cabida.

Idem, por Doña Antonia Feliú de Doña Manuela Polo en 1821. Cabida de toda la herencia.

Idem, por Doña Antonia Feliú de Doña Micaela Grau en 1842. Cabida de toda la herencia.

Idem, por D. José Figuera de Doña Antonia Figuera y Feliú en 1853. Cabida de Crevetá, Dellá el Rui, Estolladós y Antula.

Idem, por Domingo Ferrer Percastelar de su padre en 1838. Lindes de la heredad Basa.

Idem, por José Jovani de D. Nicolás Vilanova en 1848. Lindes y cabida del Francar.

Idem, por Miguel Jovani de sus padres en 1850. Cabida de Barranquer, Planeta y Solana.

Idem, por Manuel, Bautista, José, Esteban, Rita, Josefa, Manuela y Magdalena Jovaní de su padre Manuel en 1838. Cabida y lindes de todas las heredades que se dividieron en dicho año.

Idem, por Agustín Masip y Romeu de sus padres en 1845. Cabida de Sort y Alcanicies.

Idem, por Francisca Roda de Manuel Jovani en 1837. Cabida y lindes de Nabordá, Closa y Plá Enchover.

Idem, por Alberto Romeu y Jimeno de sus padres en 1854. Cabida y lindes del Bovalar.

Idem, por José Sales de Rita Bel en 1848. Cabida de Clotes, Sequies, Castevell, Blaneta y Calvaris.

Idem, por Rosa Sales de Esteban Sales en 1848. Cabida de Castevell y Sals.

Idem, por Francisco Sales de Esteban Sales en 1848. Cabida de Castevell y Sals.

Idem, por José Sales y Bel de Ramón Ferreres en 1854. Cabida de Creveta, Dellá del Rui, Ardules y Estellader.

Idem, por María, Miguel, Vicente y Manuela Sanz de su padre Bautista (Sanz) en 1815. Cabida de todas las heredades que heredaron de sus padres en dicho año.

Urbana, por Vicente San de Francisco de Isidro Sales en 1851. Situación de la casa que le compró.

Idem (Urbana), por José Sanz en 1848. Lindes y de quién adquirió la casa calle de San Blas.

PREVENCIONES.

1.ª Los que aparecen ó se crean interesados en las inscripciones anteriormente extractadas acudirán á rectificarlas, conforme á lo prevenido en el Real decreto de 30 de Julio último.

2.ª También podrán solicitarla rectificación y traslación de dichas inscripciones á los nuevos Registros los que tengan la representación legítima de cualquiera de los interesados, como el padre por el hijo que esté bajo su potestad, el marido por la mujer, el tutor ó curador y el mandatario, aunque el mandato sea verbal ó tácito.

3.a Para adicionar el traslado de las inscripciones defectuosas se presentarán en el Registro los documentos de que resulten las circunstancias que deban adicionarse, y en su defecto una nota en que se expresen, extendida de conformidad y firmada por todos los interesados. Cuando dichas circunstancias se refieran á los linderos de una finca rústica, se considerarán como interesados los dueños de los predios colindantes.

4.ª La rectificación prevenida es necesaria para asegurar los derechos á que se refieren los mencionados asientos defectuosos, porque trascurrido un año desde que empiece á regir la ley Hipotecaria, en tanto se considerará trasmitido el dominio de los inmuebles, y constituidos, modificados ó extinguidos los derechos reales de toda especie con relación á tercero, en cuanto conste, así en las antiguas como en las nuevas inscripciones, y no más, lo  que no aparezca en ellas explícitamente consignado, aunque se acredite por los títulos de pertenencia, por los protocolos de las Escribanías, ó se justifique plenamente por cualquiera otro de los medios de prueba que se admiten en juicio, no podrá oponerse á terceros adquirentes que hayan inscrito su derecho , exceptuándose tan solo las hipotecas legales que menciona el art. 354 de la citada ley.

Los que descuiden la rectificación de las inscripciones comprendidas en este extracto sufrirán los perjuicios consiguientes á su negligencia.

5.ª Por la rectificación de los asientos defectuosos que se pida dentro de un año, contado desde la publicación de este anuncio en el Boletín da la provincia, se devengará en el Registro la mitad de los honorarios de arancel.

San Mateo, 4 de Febrero de 1863. = Juan Bautista Aragó.

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN EMILIO PRADES):

TOPÓNIMOS CITADOS EN LOS TEXTOS DEL REGISTRO DE LA PROPIEDAD (41): Heredad Francás, Masia de Llanza, Acequia, Foyes, Tossalet, Huerto, Archiles, Dellà del Rui, Closa, Acanicies, Moliner, Clot den Simó, Correns, Carrerasa, Castellvell, Crevetá, Dellá el Rui, Estolladós, Antula, heredad Basa, heredad del Francar, Barranquer, Planeta, Solana, Sort, Alcanicies, Nabordá, Closa, Plá Enchover, Bovalar, Clotes, Sequies, Castevell, Blaneta, Calvaris, Castevell, Sals, Creveta, Dellá del Rui, Ardules, Estellader....

ONOMÁSTICA Y ANTROPONIMIA: 

NOMBRES DE PILA CITADOS EN LOS TEXTOS DEL REGISTRO DE LA PROPIEDAD:

NOMBRES DE HOMBRES (40): Tomás, Tomás, Trinitario, Bernardo, José, José, José, Juan, Bautista, Ambrosio, José, Bautista, Manuel, José, Francisco, Domingo, José, Nicolás, Miguel, Manuel, Bautista, José, Esteban, Manuel, Agustín, Manuel, Alberto, José, Esteban, Francisco, Esteban, José, Ramón, Miguel, Vicente, Bautista, Vicente, Francisco, Isidro, José, ...

Nº1: JOSÉ: Citado en 10 ocasiones.

Nº2: MANUEL: Citado en 4 ocasiones. 

Nº3: BAUTISTA: Citado en 4 ocasiones.

Nº4: FRANCISCO: Citado en 3 ocasiones.

Nº5: ESTEBAN: Citado en 3 ocasiones.

Nº6: MIGUEL: Citado en 2 ocasiones.

Nº7: VICENTE: Citado en 2 ocasiones.

Nº8: TOMÁS: Citado en 2 ocasiones.

Nº9: Apellidos citados en 1 sola ocasión: Trinitario, Bernardo, Juan, Ambrosio, Domingo, Nicolás, Agustín, Alberto, Ramón, Isidro, ...

NOMBRES DE MUJERES (19): Josefa, Gregoria, Vicenta, Joaquina, Antonia, Antonia, Antonia, Micaela, Antonia, Antonia, Rita, Josefa, Manuela, Magdalena, Francisca, Rita, Rosa, María, Manuela, ...

Nº1: ANTONIA: Citado en 5 ocasiones.

Nº2: MANUELA: Citado en 2 ocasiones. 

Nº3: RITA: Citado en 2 ocasiones.

Nº4: JOSEFA: Citado en 2 ocasiones.

Nº5: Apellidos citados en 1 sola ocasión: Gregoria, Vicenta, Joaquina, Micaela, Magdalena, Francisca, Rosa, María, ...    

APELLIDOS CITADOS EN LOS TEXTOS DEL REGISTRO DE LA PROPIEDAD (64): Aguilar, Feliú, Aguilar, Meseguer, Trascases, Beltrán, Larroca,  Bosch, Beltrán, Jovani, Celma, Celma, Celma, Doménech, Pascual, Sanz, Doménech, Feliu, Feliú, Feliu, Feliú, Polo, Feliú, Grau, Figuera, Figuera, Feliú, Ferrer, Percastelar, Jovani, Vilanova, Jovani, Jovani, Jovani, Jovani, Jovani, Jovani, Jovani, Jovani, Jovani, Jovani, Masip, Romeu, Roda, Jovani, Romeu, Jimeno, Sales, Bel, Sales, Sales, Sales, Sales, Sales, Bel, Ferreres, Sanz, Sanz, Sanz, Sanz, Sanz, San, Sales, Sanz....

Nº1: JOVANI: Citado o atribuible en 13 ocasiones.

Nº2: FELIÚ: Citado o atribuible en 7 ocasiones.

Nº3: SANZ: Citado o atribuible en 7 ocasiones.

Nº4: SALES: Citado o atribuible en 7 ocasiones.

Nº5: CELMA: Citado o atribuible en 3 ocasiones.

Nº6: BELTRÁN: Citado o atribuible en 2 ocasiones.

Nº7: DOMÉNECH: Citado o atribuible en 2 ocasiones.

Nº8: BEL: Citado o atribuible en 2 ocasiones.

Nº9: AGUILAR: Citado o atribuible en 2 ocasiones.

Nº10: FIGUERA: Citado o atribuible en 2 ocasiones.

Nº11: ROMEU: Citado o atribuible en 2 ocasiones.

Nº12: Apellidos citados o atribuibles en 1 solo ocasión: Meseguer, Trascases, Larroca, Bosch, Pascual, Polo, Grau, Ferrer, Percastelar, Vilanova, Masip, Roda, Jimeno, Ferreres, San, ...

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441.

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un bien de propios de la villa de Canet lo Roig del año 1854, un molino del "Consell de Canet" ubicado en el término de Traiguera".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El municipio de Xert/Chert en el año 1922, datos para su historia".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Chert en el diccionario de Madoz. La villa de Xert//Chert en los años 1.845-1850”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "Las masías de la Barcella (Xert) y las ventajas de las leyes liberales para el fomento y la implantación de la repoblación rural, un ejemplo es la ley del año 1868, recopilación y ampliación de varias leyes anteriores".

- Meseguer Folch, Vicente (2002): “Xert i la Barcella”. Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.

-Meseguer Folch, Vicente (1985): “El aceite de oliva y su importancia en la economía canetense”. 1985, paginas 49-57.

-Meseguer Folch, Vicente (2005): “L’olivera Farga del Maestrat”. 2005, páginas 56-57.

- Prades Bel, Juan Emilio: "La sal destinada para el consumo de la ganadería extensiva del siglo XIX, legislación del año 1854. normas para los Alfolís de Sal, del año 1854".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El "Frito", el plat de carn més popular dels masos de La Barcella de Xert"

- Prades Bel, Juan Emilio: "Menjar “calostres”, un costum empíric immunitzador, practicat en l'antigor pels masovers pastorívols de La Barcella (Xert / Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El tipic “formatge fregit” de consum molt arrelat i popular en els masos pastorivols de La Barcella (Xert / Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Xert y la Primera Guerra Carlista, parte de 1º de julio del año 1836, datos para la historia"

- Prades Bel, Juan Emilio: "Antroponimia de algunos vecinos de la villa de Chert-Xert del año 1872, a través de una carta pública de adhesión y apoyo a la causa del bloque político progresista de Práxedes Mateo".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Diversas heredades del municipio de Xert-Chert, datos del registro de la propiedad del año 1863".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Antroponimia de vecinos y cabezas de familia del municipio de Xert-Chert, datos del año 1865".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Antroponimia y representación social de familias, vecinos y onomástica del municipio de Xert-Chert, del año 1870".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El monte Turmell del término municipal de Chert, un paraje forestal histórico de gran valor medioambiental".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El alzamiento carlista de julio y agosto de 1869, información sobre algunas de las partidas carlistas levantadas en armas en la provincia de Castellón".

- Prades Bel, Juan Emilio: "La línea de ferrocarril estratégico de Castellón a Chert por railes de vía estrecha, proyectada en 1905 y 1908, y con aprobación para su construcción por la real orden firmada el 8 de febrero del año 1913".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Levantamientos en armas de varias partidas carlistas, en Chert y en otros pueblos del maestrazgo, noticias del corresponsal de Chert, diciembre del año 1872".

- Prades Bel, Juan Emilio: “El proyecto de la carretera Xert-Canet-Rosell-La Cenia incluida por decreto ley del año 1911 en el plan de Carreteras del Estado, que culmino en un camino vecinal aprobado para su construcción en el año 1913”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La estación prehistórica de la Mola de Chert, y su mentor el vicario de Xert D. Ambrosio Sanz, polifacético estudioso de las ciencias naturales, y oscurantista”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Las observaciones del astrónomo, geólogo y polifacético científico José Joaquín Lànderer de su visita a la estación prehistórica de la Mola de Chert, en 1880”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Noticia del año 1881, sobre el hallazgo en La Jana de unos restos humanos, estimados pertenecientes posiblemente a un hombre antediluviano ó cuaternario, manifestado por Ambrosio Sanz cura párroco o vicario de La Jana y datado por el catedrático Manuel Sales”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Los horrendos crímenes perpetrados por el Pincho de la Barcella, el Troppmann de Chert, año 1877”.  

ARCHIVO FOTO-IMAGEN: