GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DEL TERME I MUNICIPI DE XERT:
Per: JUAN E. PRADES BEL, "Humanisme" (Projecte: "ESPIGOLANT CULTURA": Taller d'història, memòries i patrimonis).
(Sinopsi): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…
(Temàtica): "EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES, LES CASES I LA GENT DE LA BARCELLA I DE XERT, VIDA I OBRA 1860-1960".
"ELS PAISATGES DELS VILARS, LES OLIVERES, LES OLIVES I L'OLI DE XERT".
INTRODUCCIÓ: Este article, i els seus apartats, van dedicats a quatre importants emblemes culturals dels antics habita'ns de la Barcella, i per extensió també de tots els habitans de Xert i de Canet lo Roig, són els "Vilàs", les "Oliveres", les "Olives" i el "Oli d'oliva", estos quatre emblemes patrimonials són en conjunt un testimoni viu de la saviesa i el treball intens acumulat per les generacions que ens han precedit, i són vinculs ancestrals d'unió que representen ser uns referents vius d'alimentació lligada i vinculada a l’origen agropecuari i a un peculiar entorn paisagistic i territorial. La cultura olivarera és una herència viva però en risc de difuminar-se i cap la posibilitat de perdre amb el pas dels temps la seua importància històrica que la té i molta. Les olives i l'oli són els fruit dels vilars i de les oliveres, i són aliments básics que estaven permanentment presents en les cuines, en les taules, en la ment i en la vida de la gent del territori, eixos antics aliments, les seues utilitats i els arbres productors, són uns grans embaixadors etnològics i etnogràfics del territori, i són la base d’una cultura alimentària centenària lligada a l'origen. Eixes oliveres dels vilars familiars, els olis i les olives que produïen i que produeixen, són una genealogia paisatgística que aporten grans valors culturals universals, que són tots aquells elements que lliguen a una identitat, que ens parlen d'una manera de fer i de ser, que ens expressen la singularitat cultural i les peculiaritats del lloc d’on provenen, eixos aliments i eixa manera d'alimentar-se no podrien explicar-se sense l’albiració dels paisatges, i els paisatges també poden expressar-se i aportar valor sentimental a través dels aliments agropecuaris que produïxen.
LA NECESSITA'T D'OLI:
L'alimentació:
Repostería cassolana:
La Conservació d'aliments:
Alimentar la Llum: Cresols, lámpares,..
La Neteja: Fer Sabó de l'oli,...
Remeis medicinals:
ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES):
ELS
PAISATGES DE LA BARCELLA I ELS MASOVERS: Els camps, les muntanyes, els Vilars,
els masos, les pastures i els sembrats eren part de la quotidianitat de les
persones masoveres de les terres de secà de la Barcella, clarament el visitant
de pas pot apreciar a simple vista que és un terreny molt dur per a viure i
prou complicat poder treure profit i aliments d’ell, però amb les mans i els
esforços sense descans, dia a dia, des de l'eixida a la posta del Sol, les
diverses generacions de habita'ns i veïns varen anar creant dúctil a este
territori antropitzat útil, que no dominat. Sobre la terra, el paisatge reté la
nascencia de memòries d'una rica tradició agrícola i ramadera, que marquen els traços d'uns rastres arcaics de què estimaven la terra, a la qual veien com una
naturalesa benefactora que els proveïa dels aliments i de materials
espirituals, i de l'estat anímic lluitador propi i singular dels llauradors i
ramaders d'estes terres, provistos d'uns valors empirics necessaris per a sobreviure en mixt d'un diàleg de fraternitat en
franca simbiosi amb el que és natural i terrenal, el medi, la vida, la mort,
els cicles estacionals i els astrals, són algunes de les múltiples característiques
i capacitats pròpies dels singulars masovers, convençuts que al seu territori deixaven
escrita la història i les memòries plasmades amb el seu treball de modelació de
la terra amb art i plástica, i deixant l'experiència i l'apariencia de vida sobre el paisatge. La ralea,
la tenacitat i la fermesa de moltes generacions de veïns, han deixat plasmats
els esforços gravats en les pedres, i en els margens i quadrons arqueològics abancalats
dels paisatges muntanyosos de la Barcella, des dels monuments de pedra als
abancalaments alçats amb empírics esforços, i cultura material recòndita entre
corbes i racons de camins i rius emèrits de la vida, un modelatge plasmat a les
imatges vives dels arbres antics d'oliveres, sabines, ginebres i carrasques, i
els camps coberts de construccions de pedra seca (serrades, marges, parets, barraques, ...), com un emblemàtic memorial de
grafismes artesanals, en record i obra del seu patrimoni cultural material en
el paisatge, e immaterial en la memória dels vius que quedem i podem recordar
allò que era i el que va ser.
ELS VILÀS O VILARS: Un "Vilà" o "Vilar" en estes terres és una propietat rústica plantada d'oliveres, és una manera antiga de parlar, de anomenar a un bancal d'oliveres, de dir i d'entendres, un vilà es una denominació molt pròpia de la gent de la comarca del Baix Maestrat i de les comarques limítrofes (Montsià, Ports, Alt Mestrat); en espanyol sería un olivar.
LES OLIVERES: Caneteres, Morrudes, Farges, Sevillenques,...
LES OLIVES:
L'OLI:
LA
MOLTA DE L'OLIVA, TESTIMONI D’UN MOLINER: “El procés de moldre s'iniciava col·locant les
olives seques als “reglons” (pedres de molí) on es convertien en una pasta que
es ficava als “cofins” (espècie de cabàs pla i rodó normalment d'espart) parant
un damunt de un altre fins a pujar a dalt de l'agulla. Així tota la cofinà
passava a la premsa on s'estrenyia i, un cop premsada se separava la pasta de
dins ja seca i es treia l'oli. L’oli i l’aigua anaven a parar mesclats a un
recipient. Al cap d'un temps, l'aigua, es dipositava al fondo de “la pica” i per
la seva densitat l'oli flotava en superficie.
-
Aleshores, quan es molia amb olives seques s'havia de ficar molta aigua però de
manera molt controlada. Per a este treball es disposava d'una bóta adherida a
un arbre que aguantava el “regló” amb una aixeta per anar graduant la caiguda
d'aigua ja que, si es tirava massa, sortia alpechín.
-
Moldre amb oliva seca resultava un procés molt senzill atès que les olives
seques permetien obtenir un oli pràcticament filtrat. No calia netejar-ho.
-
L'acidesa de l'oli era una qüestió casolana: “Això era entre nosaltres, els
moliners. A veure qui encertava” recorden els més vells.
- El
preu que s'havia de pagar al moliner era un quarter (4 litres) per cada premsa
o peu d'olives que molia. Solien ser de 150-160 Kg. dels quals se'n treien tres
i mig o quatre decalits (30 o 40 litres). Així, el propietari de les olives
s'emportava a casa el seu oli amb un carretó que podia portar fins a 4 arroves.
- Ja
en els darrers anys de funcionament del molí, es va incorporar una batedora per
avançar a la feina de l'obtenció de l'oli.
-
També hi havia diferents recipients per mesurar i transportar l'oli: arrova (12
litres), mitja arrova (6 litres), “quarteró” (3 litres), mig “quarteró” (1,5
litres), decalitre (10 litres), mig decalitre (5 litres).
- Sembla que en època de molta oliva, el molí funcionava dia i nit. A part també existia la tradició de no cobrar per moldre, sinó que es feia a canvi de la “remolta” (alpechín o pinyolà)”.
BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS:
- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.
- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.
- Gil Saura, Yolanda: “Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441.
- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.
- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.
- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.
- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.
- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.
- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.
- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.
- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.
- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.
- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.
- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.
- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.
- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.
- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".
- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".
- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".
- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".
- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".
- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".
- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".
- Prades Bel, Juan Emilio: “Un bien de propios de la villa de Canet lo Roig del año 1854, un molino del "Consell de Canet" ubicado en el término de Traiguera".
- Prades Bel, Juan Emilio: "El municipio de Xert/Chert en el año 1922, datos para su historia".
- Prades Bel, Juan Emilio: “Chert en el diccionario de Madoz. La villa de Xert//Chert en los años 1.845-1850”.
- Prades Bel, Juan Emilio: "Las masías de la Barcella (Xert) y las ventajas de las leyes liberales para el fomento y la implantación de la repoblación rural, un ejemplo es la ley del año 1868, recopilación y ampliación de varias leyes anteriores".
- Meseguer Folch, Vicente (2002): “Xert i la Barcella”. Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.
-Meseguer Folch, Vicente (1985): “El aceite de oliva y su importancia en la economía canetense”. 1985, paginas 49-57.
-Meseguer Folch, Vicente (2005): “L’olivera Farga del Maestrat”. 2005, páginas 56-57.
- Prades Bel, Juan Emilio: "La sal destinada para el consumo de la ganadería extensiva del siglo XIX, legislación del año 1854. normas para los Alfolís de Sal, del año 1854".
- Prades Bel, Juan Emilio: "El "Frito", el plat de carn més popular dels masos de La Barcella de Xert"
- Prades Bel, Juan Emilio: "Menjar “calostres”, un costum empíric immunitzador, practicat en l'antigor pels masovers pastorívols de La Barcella (Xert / Chert)".
- Prades Bel, Juan Emilio: "El tipic “formatge fregit” de consum molt arrelat i popular en els masos pastorivols de La Barcella (Xert / Chert)".
- Prades Bel, Juan Emilio: "Xert y la Primera Guerra Carlista, parte de 1º de julio del año 1836, datos para la historia"
- Prades Bel, Juan Emilio: "Antroponimia de algunos vecinos de la villa de Chert-Xert del año 1872, a través de una carta pública de adhesión y apoyo a la causa del bloque político progresista de Práxedes Mateo".
- Prades Bel, Juan Emilio: "Diversas heredades del municipio de Xert-Chert, datos del registro de la propiedad del año 1863".
- Prades Bel, Juan Emilio: "Antroponimia de vecinos y cabezas de familia del municipio de Xert-Chert, datos del año 1865".
- Prades Bel, Juan Emilio: "Antroponimia y representación social de familias, vecinos y onomástica del municipio de Xert-Chert, del año 1870".
- Prades Bel, Juan Emilio: "El monte Turmell del término municipal de Chert, un paraje forestal histórico de gran valor medioambiental".
- Prades Bel, Juan Emilio: "El alzamiento carlista de julio y agosto de 1869, información sobre algunas de las partidas carlistas levantadas en armas en la provincia de Castellón".
- Prades Bel, Juan Emilio: "La línea de ferrocarril estratégico de Castellón a Chert por railes de vía estrecha, proyectada en 1905 y 1908, y con aprobación para su construcción por la real orden firmada el 8 de febrero del año 1913".
- Prades Bel, Juan Emilio: "Levantamientos en armas de varias partidas carlistas, en Chert y en otros pueblos del maestrazgo, noticias del corresponsal de Chert, diciembre del año 1872".
- Prades Bel, Juan Emilio: “El proyecto de la carretera Xert-Canet-Rosell-La Cenia incluida por decreto ley del año 1911 en el plan de Carreteras del Estado, que culmino en un camino vecinal aprobado para su construcción en el año 1913”.
- Prades Bel, Juan Emilio: “La estación prehistórica de la Mola de Chert, y su mentor el vicario de Xert D. Ambrosio Sanz, polifacético estudioso de las ciencias naturales, y oscurantista”.
- Prades Bel, Juan Emilio: “Las observaciones del astrónomo, geólogo y polifacético científico José Joaquín Lànderer de su visita a la estación prehistórica de la Mola de Chert, en 1880”.
- Prades Bel, Juan Emilio: “Noticia del año 1881, sobre el hallazgo en La Jana de unos restos humanos, estimados pertenecientes posiblemente a un hombre antediluviano ó cuaternario, manifestado por Ambrosio Sanz cura párroco o vicario de La Jana y datado por el catedrático Manuel Sales”.
- Prades Bel, Juan Emilio: “Los horrendos crímenes perpetrados por el Pincho de la Barcella, el Troppmann de Chert, año 1877”.
ARCHIVO FOTO-IMAGEN:
 |
| Un Vilà (Xert). |
No hay comentarios:
Publicar un comentario