MAESTRAZGO: "MENXAR LLET DE CALOSTRE", UN COSTUM EMPÍRIC IMMUNITZADOR, PRACTICAT EN L'ANTIGOR PELS MASOVERS PASTORÍVOLS DE LA BARCELLA (XERT / CHERT).

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DEL TERME I MUNICIPI DE XERT:

Per: JUAN E. PRADES BEL, "Humanitats" ("ESPIGOLANT CULTURA": Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsi): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Sèrie temàtica): "EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DELS MASOS, LES CASES I LA GENT DEL TERME DE XERT I LA BARCELLA, VIDA I OBRA 1860-1960".

""MENXAR LLET DE CALOSTRE", UN COSTUM EMPÍRIC IMMUNITZADOR, PRACTICAT EN L'ANTIGOR PELS MASOVERS PASTORÍVOLS DE LA BARCELLA (XERT / CHERT)".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un munt de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.).

INTRODUCCIÓ: Este article, el dedique a un aliment energètic natural molt poc conegut i poc valorat en l'actualitat del segle XXI, es tracta del calostre que és la primera llet que produixen les mares després de parir, es tracta de l'aliment més important en la vida dels mamífers, i és un aliment ideal i primordial per a la seua vida, ja que esta peculiar llet alberga la primera immunització del recent naixcut, i resol les necessitats alimentàries dels primers dies, i les primeres dificultats dels òrgans digestius.

EXPOSICIÓ: Este gran manà d'inmunització, es un serum creat i segregat de forma natural per totes les mares, sent este un aliment primordial per a la vida, els fills tan sols tenen l'oportunitat de consumir-lo maman, i tan sols durant els tres o quatre dies primers de vida posteriors al part i naiximent. Este superaliment és la primera llet que es produeix, i la seua durada d'existencia no va més enllà d'uns quatre dies posterior al part, moment en què sa mare comença a produir la llet definitiva, la que tots coneixem.

ELS PASTORS: Els pastors saben molt be del efecte protector de la llet de calostre, i procuren vigilar que el recent naixcut prenga calostre dins de la primera hora de la seua vida, de normal solen ajudar a la cria a què puga mamar amb la major ràpides, l'aguanten plantaet i "l'asormen" procurant que s'agarre a mamar per si mateix, si no te força i no eu fa per si mateix, li munyen el calostre directament dins la boca per a que trage, una vegada ha mamat per primera vegada el seu sistema de protecció immunològica es posa en marxa i començen a pendré força, és molt primordial esta premura del primer pas de poder mamar amb soltura, pues el recent naixcut si no pren suficient calostre en els tres primers dies de vida pillara tota classe de malalties i debilitats, i poden morir en poc de temps o estar mals de per vida.

EL CONSUM DE PENDRE LLET DE CALOSTRE DE CABRA: La gent sabien dels favors medicinals que ofereix de forma natural el calostre, i tractaven de aprofitarse i adquirir per vía oral el poders benefactors del calostre, apart de ser un plaer gastronómic el consumirlo, en gran part era més bé vist com a remei casolà medicinal i natural, el calostre es prenia cuit, preferenment als canvis d'estacions, en estar fluixos i desvalguts, cada vegada que es notaven constipats o malaltissos d'alguna cosa, en tots els casos de senyals d'enfermetat i malestars una de les solucions empíriques era prendre una tassa de grums i serum de llet de calostre de cabra durant alguns dies, per a enfortir a les persones.

COCCIÓ DELS CALOSTRES: En una cassola o olla alta abocar la llet de calostre, afegir el sucre a la llet, encendre el foc, i com si cogueres llet normal sense parar de "remenejar" amb una paleta de cuina per tratar de parar el bull, el foc baixet, sense descuidarse i sempre parant conter de la llet, pel motiu què la llet puja molt ràpidament i es desborda, lo que dona molta faena. La llet amb el calor va sofrint un canvi, va espesant-se i va fent uns grums que van creixent, la cocció dura més o meyns una mitja hora. Es consumeix tot, els grums de calostre i el sèrum.

INGREDIENTS: Llet de cabra, vaca u ovella recient parida (calostre) y sucre. (Els calostres tenen que quedar prou dolsos).

(Opcional en temps actual, es pot anyadir: rama de canella, corfa de llima).

COMPOSICIÓ ANALÍTICA DEL CALOSTRE:

Aminoàcids: Són contribucions d'albúmina vitals per al metabolisme cel·lular i regeneració de la cèl·lula. Una manca d'aminoàcids pot ser la causa de trastorns del creixement i afeblir el sistema immunitari en general. Un abast adequat d'aminoàcids assegura la correcta provisió d'energia tant física com psíquica i, per tant, té una influència decisiva en les capacitats de tipus corporal i mental.

Immunoglobulines (A, D, E, G, i M): Són anticossos, de vital importància i determinants per a la profilaxi i prevenció davant de les infeccions que poden atacar l'organisme. Es podria afirmar que la vaca produeix moltes i molt diferents immunoglobulines, que causen una immunització passiva i possiblement al·lèrgies en altres espècies mamíferes. El calostre de totes les espècies mamíferes conté ingredients immunitzants contra els bacteris Escherichia coli, que poden arribar a causar diarrea i vòmit. A més, també neutralitzen toxines, virus i els bacteris en el sistema limfàtic i circulatori. S'ha arribat a comprovar, que a les 72 h posteriors a l'enllumenament, la vaca elimina fins a 2 kg d'immunoglobulines.

Factors naturals de creixement: Aquests influeixen en gairebé tots els processos cel·lulars del cos i poden ajudar a accelerar el creixement de molts tipus de cèl·lules per una banda, com també poden aturar el creixement de cèl·lules per altra banda. Com a exemple: protegeix la coberta de proteïna de la cèl·lula muscular, un altre factor pot accelerar el creixement dels ossos i els cartílags; un altre, impedeix el desenvolupament de cèl·lules nocives. Tot això es deu a la interacció dels diferents factors de creixement, resultant així el balanç i l'equilibri perfecte del metabolisme cel·lular. A més d'això, certs factors de creixement són capaços d'influir en el sistema immunitari i d'estimular la producció d'immunoglobulines pròpies del cos humà.

Vitamines: Les vitamines són de requisit indispensable per a un metabolisme regular de proteïnes, greixos i carbohidrats. Les vitamines A, B 12 i E es troben en petites quantitats i hi ha indicis del contingut de totes les altres vitamines.

Citoquines: Estes substàncies immunotransmissores són les encarregades d'estimular els ganglis limfàtics i contenen immunofactors antivirals de gran rendiment, a més ajuden molt en les articulacions artrítiques i lesions.

Glicoproteïnes: Les glicoproteïnes fan possible que els immunofactors i factors de creixement passin per l'aparell digestiu àcid inhibint la fissió ocasionada pels enzims de l'estómac (proteasi).

Lactoferrina i transferrina: Aquestes s'encarreguen de transportar el ferro fins als glòbuls vermells i així impedir que virus i bacteris puguin apoderar-se del ferro. Com que els virus necessiten una cèl·lula "hoste" per procrear-se, això s'inhibeix eficaçment. Eficaç proteïna antiviral, antibacteriana i antiinflamatòria té excel·lents efectes terapèutics per a càncer, VIH, herpes, Síndrome de fatiga crònica, citomegalovirus, candidiasi i altres infeccions.

Lactobacillus Bifidus Acidophilus: Este és l'encarregat de donar suport a la digestió i reduir bacteris i fongs nocius per a l'aparell digestiu.

PRP (Polipèptides riques en prolina): Donen suport i regulen la glàndula de l'estafa i produeixen efectes sobre el sistema immunitari. També coneguts com a Factors de Transferència Els factors de transferència són un factor derivat de la lisi i leucòcits que són donadors immunes i són capaços de transferir intel·ligència immunitària tant local, com sistèmica a receptors no immunes. Són considerats un tipus de limfocina. Un sistema immunitari sobreactiu (autoimmunitat) és apaivagat, mentre que un debilitat és estimulat.

Leucòcits: Són els glòbuls blancs que estimulen la producció d'interferó, el qual retarda i elimina la reproducció viral i també la penetració a les parets de les cèl·lules.

Enzims: La lactoperoxidasa-tiocianat i la peroxidasa i l'oxidasa de xantina destrueixen els bacteris gràcies a la seva facultat de segregar peròxid d'oxigen.

Lisozima: Agent hidrolitzant (procés químic de descomposició) i enfortidor del sistema immunitari que pot destruir els bacteris i els virus al contacte.

Limfocines: Pèptids que s'assemblen a les hormones produïts per limfòcits activats, aquests limfòcits regulen la reacció immunitària.

Inhibidors tripsínics i proteàsics: Aquests protegeixen els factors immunitaris i de creixement del calostre de ser destruïts a les vies gastrointestinals. També impedeixen que el bacteri Helicobacter pylori s'adhereixi a les parets de l'estómac, finalment serveixen per tractar les úlceres pèptiques.

Oligopolisacàrids i glicoconjugats: Atrauen i es fixen a patògens tals com el Streptococcus, E. Coli, Salmonella, Cryptosporidium, Giardia, Entamoeba, Shigella, Clostridium, toxines A i B, i el còlera. Els oligopolisacàrids i els glicoconjugats eviten que els patògens es fixin a les membranes mucoses i que les penetrin.

Altres factors immunitaris: Alguns dels factors immunitaris documentats inclouen l'àcid oròtic, la IgA secretòria, l'ajudant específic IgA, la lactoglobulina B, la lactaaIbúmina, la prealbúmina, l'alfa-1 antitripsina, l'alfa-1 fetoproteïna, l'alfa-2 macroglobulina, l'alfa-2 Apglicoproteïna, C3, C4 i els orosomucoides.

Sofre: Mineral que exerceix un important paper en el metabolisme i en moltes proteïnes estructurals del cos del nounat.

Altres components: El calostre a més conté endorfines, interleucines, interferona, biotina, L-carnitina, melatonina, insulina, lisozima, prolactina, xantinoxidasa, lactoperoxidasa, i moltes més. El Calostre podria ser adequat per a diabètics i persones amb estómac delicat.

Els factors de creixement presents als calostres de mamífers, augmenten la reproducció de les cèl·lules i el creixement dels teixits en estimular la formació de DNA i RNA, aquests factors poden augmentar el nombre de cèl·lules "T", accelerar el procés de sanació de ferides, estabilitza els nivells de glucosa, disminueix la necessitat d'insulina, augmenta el creixement ossi i muscular, a més de cremar greix.

Entre els factors de creixement del calostre es troben els següents:

Factor de creixement epitelial (EgF)

Factor de creixement insulinoide I i II ( IgF-I i IgF-II)

Factor de creixement dels fibroblasts (FgF)

Factor de creixement derivat de plaquetes (PDGE)

Factors de creixement transformadors A i B (TgA i B)

Hormona del creixement (GH).

AGRAÏMENTS: Esta sèrie d'articles de tints autobiogràfics inclosos en la serie "Espigolant Cultura", estan dedicats a la memòria dels antics habitants de la Barcella, els textos recullen les memòries d’un fons documental autobiogràfic facilitat per Àngeles Bel Doménech, que és la mare de qui escriu i subscriu (servidor Juan Emilio Prades Bel). La meua mare va néixer i es va criar dins de l'àmbit cultural i familiar al voltant de les masies del Barranc de la Barcella dins de la família genealògica Doménech-Jovaní, Bel-Doménech, Bel-Carbó, Jovaní-Guardiola, Jovaní-Fonollosa, Guardiola-Beltrán.... Els seus records nítids de família (1860-1960), de la meua mare i el seu gran apreci d'amor i gran estima als seus i meus familiars als quals corresponc, m'impulsen a redactar i transmetre les experiències, la vida i els costums, i la cultura folklòrica familiar i per extensió de la gent d'este territori, abans molt viu, avui dia silenciós i adormit, esperant pacient el retorn dels seus mentors, als quals recordarem en estos articles de divulgació de portes obertes de la Barcella, i al seu patrimoni mil·lenari caigut en l'oblit etern,"In Memoriam".

ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (POR JUAN EMILIO PRADES):

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441.

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un bien de propios de la villa de Canet lo Roig del año 1854, un molino del "Consell de Canet" ubicado en el término de Traiguera".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El municipio de Xert/Chert en el año 1922, datos para su historia".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Chert en el diccionario de Madoz. La villa de Xert//Chert en los años 1.845-1850”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "Las masías de la Barcella (Xert) y las ventajas de las leyes liberales para el fomento y la implantación de la repoblación rural, un ejemplo es la ley del año 1868, recopilación y ampliación de varias leyes anteriores".

- Meseguer Folch, Vicente (2002): “Xert i la Barcella”. Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.

-Meseguer Folch, Vicente (1985): “El aceite de oliva y su importancia en la economía canetense”. 1985, paginas 49-57.

-Meseguer Folch, Vicente (2005): “L’olivera Farga del Maestrat”. 2005, páginas 56-57.

ARXIU FOTO-IMATGEN: