MAESTRAZGO: ELS "QUERCUS" I LES PRECIADES BELLOTES DE PASTURA DEL TERME DE XERT.

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE XERT/CHERT EN LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

Per: JUAN E. PRADES BEL, "pragmàtic" ("Espigolant Cultura": taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Serie temática): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ),1860-1960.

"ELS "QUERCUS" I LES PRECIADES BELLOTES DE PASTURA DEL TERRITORI DE LA BARCELLA I XERT, ANYS 1860-1960".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓ: Este article, va dedicat a la memòria de la vida tradicional agropecuaria als masos de la Barcella, amb estes lletres pretenc centrar l'atenció en un gran simbol natural i viu dels termes de Xert i la Barcella, com són la familia dels els Quercus, i a les valuoses i diferentes varietats de bellotes i mates de pastura. Reclame, desde este racó de lletres, una alegoriad'admiració a uns arbres frestecs superiors com son les carrasques, que van ser simbols mítics i molt apreciats pels habitans de la Barcella i pels seus ramats.

EXPOSICIÓ: Entre les panoràmiques del paisatge agrari del terme de Xert i de la vall del barranc de la Barcella, ressalten a la vista la presència d’abundants carrasques i carrasquissos, els quals durant la tardor i el principi de l'hivern, aporten la seua collita de fruits amb una ingent quantitat de bellotes, uns valuosos fruits que eren i són un gran recurs alimentari fonamental per a la fauna silvestre i per a les antigues raberes de ganado extensiu que eren majorment de cabres blanques celtibèriques les que pasturaven per estos montes al llarg de la història, en la década dels anys 70 del segle XX comenzaren a declinar el número de caps de ganado i de pastors, en l'actualitat 2020 tan sols queda la rabera de Marcial. Els veins del territori sabien aprofitar molt be la collita de bellotes de carrasca i les de malla de coscoll, de normal eren quasi totes de les varietats amargues, "...les carrasques dolçes estaben contadetes", apart del consum masiu de les baies per a pastura del ganado cabriu i oví extensiu, també ès feia un acopio de bellotes per a l'alimentació dels animals domèstics estabulats (posells), i tambè replegaven un cabàs de bellotes en este cas dolçes per a destinar-les a la pròpia alimentació de la familia, però unicament feien "acopio" de la varietat de bellotes dolçes que solien consumir-les crues o torrades en una paella vella i cuinades en sec damunt del foc, també els díes que encenien el forn de llenya per pastar i coure pà coien una llanda de bellotes dolçes marcan la pell a lo llarg de la corfa fent un tallet longitudinal amb la punta del gavinet per evitar que explotasen i reventaren les bellotes, i un altra costum era fer també una llanda d'atmeles torrades senceres amb crosta.

LA FUSTA DE CARRASCA: La fusta de les carrasques i alzines es caracteritza per ser molt dura, densa i compacta i cremada al foc té un alt valor calorífic molt apreciat per escalfar-se, cuinar, coure els forns o fer carbó. La fusta de carrasca era molt apreciada per fer taulons, bigues i travessers. Els masovers que tenien afició a la artesania treballaven la fusta de carrasca o de olivera i fabricaven eines domèstiques i objectes de fusteria molt diversos per a la casa i els corrals (portons, portes de solls i corrals, estaques, pesebreres, pasadors, manecs, aladres,...).

ADDENDA: ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES BEL):

TORRAR BELLOTES:.....

DEDICATORIA: La informació que aporta este article sobre la Barcella està basada i fermada sobre memòries orals i biogràfiques, i sobre continguts de contalles i converses en família a la vora del foc sobre les anècdotes de la vida agropecuaria i el folklore, la gastronomia, els records, els treballs i les amerades de suors patides pels antics veïns dels diversos masos de la Barcella; les aportacions dels col·laboradors expliquen i fan referència a les experiències pròpies dels oficis, les ventures i els treballs diaris i conten les memòries de la seua vida al mas, l'època a la qual es fa referència en este article està compresa entre els anys 1860 i 1960, on diverses generacions (abuelos, pares, fills i nets) vivien junts al mateix mas o en cases contigües,eixa permanen proximitat els permetia tenir una bona transmissió generacional de la cultura, les costums i les tradicions antigues que cobrien més d’un segle d’experiències vives.

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “ Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8 .

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els masos i les cases del territori circundant de la Vall de la Barcella (Xert), la vida al masos, memories d'un segle de pervivencia, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un bien de propios de la villa de Canet lo Roig del año 1854, un molino del "Consell de Canet" ubicado en el término de Traiguera".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El municipio de Xert/Chert en el año 1922, datos para su historia".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Chert en el diccionario de Madoz. La villa de Xert//Chert en los años 1.845-1850”.

- Institut d’Estudis Catalans.

ARXIU: "QUERCUS".