MAESTRAZGO: GASTRONOMIA POPULAR DEL TERRITORI DE LA BARCELLA I XERT, 1860-1960.

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE XERT/CHERT EN LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

Per: JUAN E. PRADES BEL, "pragmàtic" ("Espigolant Cultura: taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Serie temática): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ),1860-1960.

"GASTRONOMIA POPULAR DEL TERRITORI DE LA BARCELLA I XERT, INFORMACIÓ SOBRE LA VIDA RURAL EN ELS MASOS DE LA BARCELLA ENTRE ELS ANYS 1860 I 1960".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Las historias escritas que me acompañan, me ayudan a pensar, a imaginar, a vivir, y a experimentar un mundo de vidas muy diferentes a la mía". J.E.P.B.).

INTRODUCCIÓ: La situació geogràfica de l'antic terme de la Barcella, per la seua pròpia singularitat d’un aïllament territorial natural facilitat per l’orografia muntanyosa, atorgava a les relacions i les persones dels hàbitats mil·lenaris de la Barcella, una catàrtica font d'identitats i de tradicions singulars trufades de certes peculiaritats socials i laborals, que quedaren aplicades i plasmades al conjunt d'aspectes ordinaris de la seua vida, el treball, festes, alimentació, vocabulari, celebracions, i en el parlar molt singular original d’esta apartada i mítica vall muntanyosa de la Barcella, en l’actualitat convertida en una partida rural del terme de Xert. La gastronomia popular del segle XIX i XX no era una excepció quant a singularitats, el sustento gastronòmic dels masovers de la Barcella, era senzill, bàsicament basat en les seues produccions agropecuàries autarquiques, i la col·laboració d'una part anímica de tradició primitiva basada en l'afició a la caça i a les recol·leccions silvestres; la dieta principal estava composta principalment de llegums, farines, vegetals, carns, "lleit" i formatges de cabra. Les guerres carlines del segle XIX varen llastrar molt al territori, en el segle XX, en la guerra civil extenses columnes de soldats de l'exèrcit republicà varen passar en retirada per la Barcella, tots els masos varen ser saquejats i els ganados morts in situ per a donar a menjar a la tropa (cas del mas corral del Coll, on varen instal·lar cuines militars) o robats, inclús segrestaven als seus pastors (cas de Emilio Prades Cuartiella) per conduir el ganado acompanya'n al pas del trànsit de les brigades en direcció a Catalunya, els animalets eren a poc a poc sacrificats, cuinats i consumits per les tropes militars. En tornar els veïns de la Barcella a les seues cases (varen ser sorpresos per la avalancha de militars, i es varen amagar en coves i barraques perdudes pels montes), en passar les columnes del front, trobaren les cases dels masos saquejades i sense bens, i els corrals totalment vuits o amb restes de calaveres i despulles dels seus animals degollats per a coures la seua carn a les cuines militars (cas del mas corral del Coll), la pobresa alimentaria en què es trobaren era total, i passa'n fam i angunies, varen haver de tornar a començar reconstruir la seua vida autàrquica, a treballar de nou durament, i a refer les destrosses per a poder-se mantenir-se als masos, i passada la guerra s'establiren en estes muntanyes els maquis, passats els temps dels maquis (varen ser una setmana de guerra civil, i deu anys de guerra de guerrilles, que varen comportar ser el temps de la fam). Passats els temps dels maquis, va ser a partir de l'any 50, en entrar a esta dècada varen millorar molt ràpidament les condicions de seguretat del territori, es van acabar les cartilles de racionament d’aliments, i els rendiments del treball varen començar a rendir rentes que varen comportar començar a tenir i disfrutar d'una millora econòmica en les condicions de vida dels masovers, i els costums varen començar a modificar-se al tenir més poder adquisitiu, permetin-los adquirir béns de consum i fer innovacions, i ampliar les gammes de productes alimentaris i d'higiene als quals podien accedir i comprar; eren senzills aliments, però varen ser canvis enriquidors en les dietes consumides pels habitants de les masies (xocolate, fideus, arròs, sucre, malta, café, conserves de peix, embotits,...).

Si haguérem de fer, una xicoteta llista dels aliments disponibles més habituals en les casses, i dels cuinats populars mes típics de la gastronomia popular tradicional i de les costums rurals de cuina i taula, els productes més populars al rebost i a les taules; uns exemples podrien ser els de a continuació:

FRUITES FRESQUES: figues, codonys, magranes, fixes de pala, serves, pomes de l'agre-dolç, raim, albercocs,

FRUITES SEQUES: figues seques, panses, olives,

FRUITS SECS: ametlles, anous,

CARN FRESCA: de cerdo, cabra, ovella, conills, gallines, caça (tords, pardalets, conills, perdiu,...).

CONSERVES DE CARN: Frito de cerdo, frito de caza, ossos per a el recapte conservats en sal, carns seques, carns curades de porc (pernils, cansalades, segí,...).

EMBUTITS: Botifarres, llonganisses, marineta, tármenes de pebre-roix.

PEIX: Sardines de bota, abadetxo.

MEL: Escorreguda, en bresca, mostillo, coc de mel, arrop, melcocha, …

LÁCTEOS: Brull, colà o collà, formatge fregit, formatge fresc, formatge orejat, llet, calostre, nata.

LLEGUMS: Cigrons, fesols,

VERDURES: Cardets, borraines, cols, bledes, pesols,...

VINS I VINAGRE: de collita propia

OLI: de oliva.

CULTIUS FRUITERS : pomes, codony, cirerer, figues,

FARINES: de blat, de guixassos, de llegums,

MALTA: ordi torrat

ALTRES: ous,

PLATS ELABORATS:

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN EMILIO PRADES):

LOS MASOS DE LA BARCELLA, en los años 70 (24 Masos, 41 cases): Mas de la Font de la Serra 1 casa; Mas dels Masets 1 casa; Mas de Toribio 1 casa; Mas de Ortí 1 casa; Mas dels Nogués 2 cases; Mas de Comport 1 casa; Mas de Masovero 2 cases; Mas del Forat 1 casa; Mas de Melsa 2 cases; Mas de Sant Marc 1 casa; Mas dels Fontanals 7 cases; Mas de L’Aubaga 2 cases; Mas de Solanet 1 casa; Mas del Planvilà 1 casa; Mas de Candro 1 casa; Mas Nou-Mas del Estelat 1 casa; Mas dels Bels 5 cases; Mas dels Doménech 2 cases; Mas de Les Piques 1 casa; Mas de Bel 1 casa; Mas de Boix 1 casa; Mas de Basilio 2 cases; Mas d’en Rei 2 cases; Mas de Montañes-Mas d’Espera 1 casa.

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “ Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8 .

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els masos i les cases del territori circundant de la Vall de la Barcella (Xert), la vida al masos, memories d'un segle de pervivencia, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un bien de propios de la villa de Canet lo Roig del año 1854, un molino del "Consell de Canet" ubicado en el término de Traiguera".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El municipio de Xert/Chert en el año 1922, datos para su historia".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Chert en el diccionario de Madoz. La villa de Xert//Chert en los años 1.845-1850”.

- Institut d’Estudis Catalans.

ARCHIVO FOTO-IMAGEN:

Fotografías cedidas por J. E. Prades Bel.