MAESTRAZGO: "MASOS I CASES DEL TERRITORI INTRA I CIRCUNDANT DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT), ENTRE 1860 I 1960".

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

Per: JUAN E. PRADES BEL, "Pragmátic" (Projecte: "ESPIGOLANT CULTURA": taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Temàtica): LA VIDA AL MASOS DE LA BARCELLA, MEMORIES D'UN SEGLE DE PERVIVENCIA, ENTRE 1860 I 1960.

(Sèrie temàtica): HOMENATGE AL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC, GASTRONÒMIC, I ALS VEÍNS, I A L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE MASIES, CASES I MASOVERS DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ), TEMPS 1860-1960.

"ELS MASOS I LES CASES DEL TERRITORI INTRA I CIRCUNDANT DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT). LA VIDA ALS MASOS I LES MEMORIES D'UN SEGLE DE PERVIVENCIA RURAL AL VOLTA'N DE LA BARCELLA, ENTRE ELS ANYS 1860 I 1960".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓ: El camp, les muntanyes, els boscos, els masos, les pastures i els sembrats eren part de la quotidianitat de les persones masoveres de les terres de secà de la Barcella, clarament el visitant de pas pot apreciar a simple vista que és un terreny molt dur per a viure i prou complicat poder treure profit i aliments d’ell, però amb les mans i els esforços sense descans, dia a dia, des de l'eixida a la posta del Sol, les diverses generacions de habita'ns i veins varen anar creant este territori antropitzat útil, que no dominat. Sobre la terra, el paisatge reté la nacencia de memòries d'una rica tradició agrícola i ramadera, que marquen traços de rastres arcaics dels que estimaven la terra, a la que veien com una naturalesa benefactora que els proveïa de l'aliments i de materials espirituals, i de l'estat anímic lluitador propi i singular dels llauradors i ramaders, necessari per a sobreviure en mitx d'un diàleg de fraternitat en franca simbiosi amb el que és natural i terrenal, el medi, la vida, la mort, els cicles estacionals i astrals, són algunes de les múltiples característiques i capacitats pròpies dels masovers, convençuts que al seu territori deixaven escrita la història i les memòries plasmades amb el seu treball de modelació de la terra amb art, i deixant la experiència de vida sobre el paisatge. La ralea, la tenacitat i la fermesa de moltes generacions de veins, han deixat plasmats els esforços gravats en les pedres, i en els quadres arqueològics abancalats dels paisatges muntanyosos de la Barcella, des de els monuments de pedra als abancalaments alçats amb empírics esforços, i cultura material recòndita entre corbes i racons de camins i rius emérits de la vida, un modelage plasmat a les imatges vives dels arbres antics de oliveres, sabines i carrasques, i els camps coberts de construccions de pedra seca, com un emblemàtic memorial de grafismes artesanals, en record i obra del seu patrimoni cultural material en el paisatge, e inmaterial en la memória del vius que quedem, uns treballs "in memoriam" que simbolicament están reconeguts com a Patrimoni Cultural de la Humanitat.

UNESCO: El patrimoni cultural inmaterial o “patrimoni viu” fa referència a les pràctiques, expressions, sabers o tècniques transmesos per les comunitats de generació en generació. El patrimoni inmaterial proporciona a les comunitats un sentiment de identitat i de continuïtat, afavorix la creativitat i el benestar social, contribueix a la gestió de l'entorn natural i social, i genera ingressos econòmics. Nombrosos sabers tradicionals o autòctons estan integrats, o es poden integrar, a les polítiques sanitàries, l'educació o la gestió dels recursos naturals.

"NOMS I TOPÓNIMS D'ALGUNS DELS MASOS I CASES DE LA BARCELLA I DELS MASOS PERIFERICS DESCENDENTS RELACIONATS PER ARRAIGO CULTURAL I FAMILIAR": Mas de Comport, Mas d'Absencia o d'Ausencia, Mas de l'Aubaga, Mas de Barganya, Mas dels Domenech (4 cases: casa del tío Marcos, casa del matrimoni Constancia Bel Domenech i Vicente Domenech) Mas dels Bels (5 cases: casa d'Ernesto Domenech i Josefina), Mas de Melsa, Mas dels Ous, área dels “Masos dels Fontanals” o “Alquería dels Fontanals” (15 cases, 45 veins antes de la Guerra Civil 1936-1939. En els anys 70, 7 cases ), Mas de Sant Marc, Mas Nou (Guadalupe, Ormesilda, Felicidad), Mas del Corral del Coll (els fills d'este Mas eren Josep Vicent, Constancia, Daniel i Ángeles Bel Doménech), Mas de Candro, Mas de Lo Solanet, Mas del Forat, Mas de Montañes, Mas de la Tirijana, Mas del tío Vicent d’Andreu, Mas de Basilio, Mas de l'Astelat, Mas de Pasavant, Mas del Planxové o d'en Bearri o d’en Bayarri (Rosa Domenech Royo, Emilio Prades Cuartiella, Amador Prades Domenech, Rosa Ferreres Domenech), Mas de la Fam, Mas de Bel, Mas de Cruella, Ms de Nogués, Mas de Espera, Mas d'en Rey,…

DADES DE LES MASIES DE LA BARCELLA AL CENS DE L'ANY 1895:

Orígens i antecedents familiars de qui escriu Juan E. Prades Bel, procedents en més o menys grau emparentament amb la majoria de les masies i masos de la Barcella (Xert), i directament vinculat familiarment com a descendent (abuelos i pares) i ascendencia directa de sang amb el Mas dels Domènech (4 cases o families), del Mas del Corral del Coll (2 cases o families), del Mas del Planxové (4 cases o families) i del Mas dels Bels (5 cases o families).

(Valencià). Al cens de l’any 1895 apareixen al Mas dels Bels (La Barcella, Xert) apareixen reflectits els següents caps de família que corresponen a cinc cases habitades del mas: Ramón Bel Ferreres de 67 años, José Bel Vives de 29 años, Pascual Bel Beltrán de 52 años, Luis Bel Romeu de 55 años, Joaquín Bel Beltrán de 29 años.

(Valencià). Al cens de l’any 1895 apareixen al Mas dels Doménech (La Barcella, Xert) apareixen reflectits els següents caps de familia que corresponen a cuatre cases habitades del mas: Pascual Doménech Beltrán de 74 años, Andrés Doménech Bel de 49 años, Pedro Doménech Guardiola de 44 años, Joaquín Bel Ferrer de 30 años.

AGRAÏMENTS: Esta sèrie d'articles de tints autobiogràfics, estan dedicats a la memòria dels antics habitants de la Barcella, els textos recullen les memòries d’un fons documental autobiogràfic facilitat per Constancia Bel i per Àngeles Bel Domènec, que és la mare de qui escriu i subscriu (Juan Emilio Prades Bel). La meua mare i la meua tía, varen néixer i es van criar dins de l'àmbit cultural i familiar al voltant de les masies del Barranc de la Barcella. Els seus records nítids de família (desde els anys 1860 a 1960) m'impulsen a redactar i transmetre la memòria cultural de la vida i les costums d'este territori, abans molt viu, i avui dia silenciós i adormit esperant pacient el retorn dels seus mentors, als quals anirem recordant en esta sèrie d'articles de divulgació de portes obertes de la cultura de la Barcella, "in memoriam".

ADDENDA: ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES BEL):

UNESCO: El patrimoni cultural immaterial o “patrimoni viu” fa referència a les pràctiques, expressions, sabers o tècniques transmesos per les comunitats de generació en generació. El patrimoni immaterial proporciona a les comunitats un sentiment didentitat i de continuïtat: afavoreix la creativitat i el benestar social, contribueix a la gestió de lentorn natural i social i genera ingressos econòmics. Nombrosos sabers tradicionals o autòctons estan integrats, o es poden integrar, a les polítiques sanitàries, l'educació o la gestió dels recursos naturals.

A continuació, textes ampliats en español, sobre el concepte patrimoni cultural que promou la UNESCO:

UNESCO, "Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura": Unesco es un acrónimo que viene de las siglas formadas en ingles para referirse a United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, cuya traducción al español es "Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura". La Unesco como organización forma parte de la estructura de las Naciones Unidas, y su propósito o misión es ayudar a la consolidación de la paz lo que incluye la erradicación de la pobreza, el desarrollo sostenible y el diálogo intercultural mediante la educación, las ciencias, la cultura y la comunicación.

UNESCO, DIFERENCIAS ENTRE PATRIMONIO MATERIAL E INMATERIAL: El patrimonio material es aquel bien tangible, mueble o inmueble, creado por grupos sociales o comunidades en el pasado. Por su parte, el patrimonio inmaterial es aquel bien intangible que forma el acervo o legado cultural de un determinado lugar o grupo social.

Ambos juntos constituyen lo que se llama patrimonio cultural, que es una suerte de herencia cultural que se va transmitiendo a lo largo del tiempo de una generación a otra. Otra forma de simplificar las diferencias sería decir que el patrimonio material es todo aquel que se toca, mientras que el inmaterial es algo más abstracto y etéreo. La diferencia principal es que el primero está compuesto de objetos, mientras que el segundo tiene que ver con la cultura en su concepción más amplia, con el acervo cultural.

UNESCO, AÑO 1973: La UNESCO creó en 1973 la clasificación de patrimonio material y los bienes que lo integran, que se consideran “inestimables e irremplazables” por el valor histórico-cultural que aportan.

También se conoce al patrimonio material como patrimonio cultural tangible. Tiene que ver con las creaciones materiales realizadas por agrupaciones de personas, comunidades o sociedades del pasado y que, pese a su antigüedad, se consideran relevantes en la evolución de la sociedad.

Los bienes que componen este tipo de patrimonio son:

Bienes muebles. Creaciones físicas que pueden ser trasladadas o transportadas de un lugar a otro, abarcando desde pequeños objetos (cerámica griega) hasta obras de gran formato (el Templo de Debod).

Bienes inmuebles. Creaciones que no pueden ser separadas del lugar al que pertenecen. Ejemplos de esto son algunas obras de arquitectura u otras integradas en la naturaleza, como las pinturas rupestres.

Dentro del patrimonio material existen una serie de subcategorías entre las que se incluyen:

Patrimonio arquitectónico. Construcciones relevantes por cualquier motivo, edificios emblemáticos, casas antiguas o monumentos.

Patrimonio arqueológico. Se consideran como tal los fósiles, flora, fauna o restos paleontológicos. Es decir, cualquier cosa que requiera la arqueología para su estudio. Un ejemplo es el Machu Pichu de Perú.

Patrimonio artístico e histórico. Aquel que ilustra las épocas históricas pasadas. Aquí se incluyen desde ropajes hasta, más contemporáneamente, recursos audiovisuales.

Patrimonio industrial. Son aquellos bienes que surgieron a raíz de la Revolución Industrial y que se consideran patrimonio porque ilustran y hacen entender los cambios que se produjeron en la época.

Patrimonio natural. Con frecuencia se puede confundir con el patrimonio arqueológico. En esta categoría se incluyen las riquezas naturales en todas sus vertientes, entre ellas formaciones naturales, hábitats de especies animales o lugares protegidos.

UNESCO, AÑO 2003: La UNESCO creó la clasificación en 2003 y su definición incluye tradiciones y expresiones orales, artes, espectáculos, rituales, fiestas populares o usos relativos a la naturaleza o el universo.

La definición, más concreta, de patrimonio inmaterial o patrimonio cultural intangible es que se trata de un conjunto de tradiciones, técnicas, costumbres y saberes, heredades de una generación a otra.

Dentro del patrimonio inmaterial se pueden encontrar:

Tradiciones y expresiones orales. Formas habladas mediante las cuales se transmiten valores culturales y sociales o conocimiento que va de una generación a otra. Entre las expresiones orales se incluyen leyendas, canciones infantiles, mitos, refranes o poemas, entre otros. El idioma también es objeto del patrimonio inmaterial, ya que es lo que permite la expresión oral, si se pierde un idioma se pierde la tradición oral de una comunidad.

Artes del espectáculo. En esta categoría estarían música, obras de teatro, recitales de poesía, conciertos, danza, entre otros.

Usos sociales, rituales y actos festivos. Parecidas a las tradiciones y expresiones orales en su significación, son costumbres que aportan características concretas a una sociedad. Rituales que en algún momento se hicieron para indicar cosas importantes y que han prevalecido en el tiempo como una tradición cultural.

Técnicas artesanales. La artesanía, en términos generales, se considera algo tangible, sin embargo, aquí se está haciendo referencia al conocimiento requerido para poder crear un producto artesano que al fin y al cabo mantiene vivo el acervo cultural de un grupo social determinado.

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA I FONTS DOCUMENTALS DE LA BARCELLA (XERT):

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441.

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un bien de propios de la villa de Canet lo Roig del año 1854, un molino del "Consell de Canet" ubicado en el término de Traiguera".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El municipio de Xert/Chert en el año 1922, datos para su historia".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Chert en el diccionario de Madoz. La villa de Xert//Chert en los años 1.845-1850”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "Las masías de la Barcella (Xert) y las ventajas de las leyes liberales para el fomento y la implantación de la repoblación rural, un ejemplo es la ley del año 1868, recopilación y ampliación de varias leyes anteriores".

- Meseguer Folch, Vicente (2002): “Xert i la Barcella”. Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.

-Meseguer Folch, Vicente (1985): “El aceite de oliva y su importancia en la economía canetense”. 1985, paginas 49-57.

-Meseguer Folch, Vicente (2005): “L’olivera Farga del Maestrat”. 2005, páginas 56-57.

ARXIU: "MEMORIES CULTURALS DE LA BARCELLA (XERT)".