MAESTRAZGO: VARIETATS DE SEMBRADURES I FARRATGES (FORRAJES) QUE SE PLANTAVEN EN LA VALL DE LA BARCELLA (XERT) ENTRE 1860 I 1960.

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

Per: JUAN E. PRADES BEL, (Projecte: "Espigolant Cultura"; taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Sèrie temàtica): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES, CASES I FAMILIES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ), 1860-1960.

"LES SEMBRADURES, MIXTURES I "FARRATGES" PER A CONSUM RAMADER, QUE ELS MASOVERS PLANTAVEN EN EL TERRITORI DE l'ANTIC TERME DE LA BARCELLA (XERT / CHERT), ENTRE ELS ANYS 1860 I 1960".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓ: La informació que aporta este article està basada sobre memòries orals, biogràfiques, contalles i converses en família a la vora del foc i anècdotes de la vida familiar i dels antics veïns d'alguns dels masos de la Barcella, les aportacions dels col·laboradors ens expliquen i fan referència a les experiències pròpies dels oficis i dels treballs diaris i conten les memòries de la seua vida al mas, l'època a la qual es fa referència en este article està compresa entre els anys 1860 i 1960, on vàries generacions (abuelos, pares, fills, nets i rebesnets) vivien tots junts al mateix mas o en cases contigües, eixa estreta relació i un gran respete pels majors permetia tenir una bona transmissió intergeneracional de la cultura, la memòria oral i les tradicions antigues que sobradament entre tots los de la casa, cobrien més d’un segle d’experiències acumulades.

EXPOSICIÓ: Gran part de les terres agrícoles que se treballavan per a plantar estaven destinades a l'obtenció de cereals i farratges per a l’alimentació humana una part menuda i principalment les rebudes dels sembrats els consumien els animals domèstics cavalleries, ovelles, cabres, porsells i poselles (cutos), gallines, conills,....

LA VIDA DELS MASOVERS ENTRE 1860 I 1960: Els masos eren les construccions rurals antròpiques més rellevants i les més representatives i amb més entitat dins del paisatge etnogràfic i cultural de l'històric territori de la Barcella, la casa del “mas” era el lloc d'habitat principal per a les persones i els seus animals domèstics, i no era un lloc per descansar, el “mas” amb la gran extensió de la paraula era una etérea propiedad de somnis i un gran taller de treball laboriós, d'ocupació personal i d'atenció absorbent i dedicació total de força, sang i ànima de cada masover i de tota la seua família, el mas era el principal nucli central d'on es vertebraven i partien totes les activitats relacionades amb l’explotació agropecuària.

- L'afany de treball, que impulsava cada dia a les famílies i per allò que treballaven, eren amb una idea de prioritats per necessitats, primer assegurar-se el menjar i el beure (aigua y vi), aconseguir almacenar reserves d'alimentació, dotarse de subministrament d'aigua per les persones i els animals dels masos, i les demés necessitats bàsiques mínimes per a viure amb cert confort, seguint objectius com era l'afany de prosperar econòmicament i socialment, comprant més terres o més caps de bestiar, anar ampliant i mantenint la casa i les instal·lacions (corrals, pallisses, horts, basses, arbreria fruital, oliveral, figueres, amelers,…), comprarse i tenir una casa al poble, i lluitar per la prosperitat integral i de salut de tots els membres de la família.

- L'economia principal del territori de la Barcella per causa de la seua orografia i geografia natural van ser les explotacions ramaderes, tots els masos tenien una rabera de cabres o de ovelles pero podía ser gran (d'uns 160 caps) o xicoteta (de 10 a 20 caps), la venda d'animals era una de les importants fonts d’ingressos econòmics en metàl·lic, principalment la venda de cabrits, corders, ovelles, cabres, formatges, llet, pells seques,....

- L'observació de les imponents vistes panoràmiques de les muntanyes i serralades de la Barcella, apunten clarament a ser un terreny apte i natural per a les cabres. L'agricultura intercalada entre la ramaderia extensiva s’ha distribuït en dos parts per a obtenir recursos alimentaris per a les persones i per als animals de corral i per a les cavalleries del mas. Estes dos necessitats prioritàries (humana i animal) van ser els pilars que marcaren els cultius, els temps, els espais i els tràfecs de l'agricultura de secà de la vall de la Barcella.

ELS FARRATGES (FORRAJES) PER A EL GANADO: Els farratges o forrajes plantats o recolectats a les terres dels masos de la Barcella, constituien una part fonamental de l’alimentació dels animals domèstics. Els farratges inclouen com a possibles a elegir un gran grup de vegetals i plantes herbàcies, principalment gramínies i lleguminoses d’origen naturalitzat o silvestre o cultivades, i totes son molt necesaries i molt rentables per l'aprofitament del ganado, el consum de les herbes i els grans es pot realitzar directament mitjançant el pasturatge directe de la rabera al camp, o derivant la producció a la recolecció mitjançant la pràctica agrícola de la sega, i els processos posteriors de trilla, assecat i almacenatge en les pallisses. El farratge fresc podía subministrar-se al bestiar en verd o conservant-lo mitjançant el secat total o parcial reduint el grau d'humitat i els volumens fins a nivells que permeten la seua conservació en el temps i l'espai desitjat de dos o tres díes a varios mesos. Els farratges són la font més econòmica d'alimentació amb què compta un productor ramader, ja que els farratges ben cultivats i manejats poden satisfer perfectament les necessitats de manteniment, creixement i producció de l'animal, una adecuada manipulació racional, alternativa i ben administrada entre les pastures i els farratges cosechats, permeten augmentar fàcilment la producció de carn i de llet per unitat de superfície.

Ferratges verds: Son de consum immediat o proper al punt de collita, segat i portat a les pesebreres del corral, o directament consumit pel ramat que el pastor trasllada al propi camp de cultiu, s'anomenen pastures de pasturatge, de tall o de rostoll.

Ferratges secs: el tallen i deixen assecar i s'almacenen en les pallisses, prenen el nom genèric de "heno" i són utilitzats per a èpoques de sequeres, de fret, neu o mal temps.

Les principals espècies farratgeres cultivades a la vall de la Barcella:

PANÍS (MAIZ):

ALFALS (ALFALFA): Lleguminosa forrajera.

BLAT (TRIGO):

ORDI (CEBADA):

AVENA:

FERRATXA (cereal): Per segar i consumir-la en verd.

PESOLINA: En estar granà s'arracaven les mates i les deixaven secar allí mateix al bancal, desprès d'uns dies es feien garbes i se guardaben al graner, posteriorment les feien servien per ficar a les pesebreres.

PIPIRIGALLO: Esparceta Onobrychis viciifolia.

HIERROS- YEROS (YERROS): Lleguminosa forrajera.

MESCLA DE BLAT I CENTÉ. MORCATXO/MORCACHO: Es una barreja de llavors mesclades de blat i sègol o centè (centeno). On es cultiva el centé, havia costum de sembrar en certs llocs una barreja de blat i centé o sègol (centeno) mesclats a parts iguals en la sembra. A esta barreja de cereals de blat i centè, al Maestrat/Maestrazgo de Castelló y Teruel se la denomina morcacho o morcatxo. El morcacho era una tècnica i una costum tradicional agrícola usada desde temps antics a les zones fredes del territori, per tal d’intentar augmentar la productivitat dels camps sembrats d’estos cereals, ja que el centè o sègol protegeix el blat del fred extrem, ja que el sègol esta millor adaptat a les zones fredes i arropa al blat. El resultat de la mòlta dels dos cereals junts s'aconsegueixen farines millor panificables que la farina de sègol sola. D'esta manera, el sègol aporta la seva resistència al fred, protejint al blat i el blat aporta la seva aptitud panificadora.

GUIXES (ALMORTA-GUIJAS): Lleguminosa.

VEZA: Lleguminosa= Fabaceae. Vicia sativa, la arveja, veza o alverja.

ALBERJÓN: Lleguminosa.

LENTEJAS: Lleguminosa.

PESOLS (GUISANTES): Lleguminosa.

CIGRONS (GARBANZOS): Lleguminosa.

COLS: Col forrajera, verza (Brassica oleracea var. viridis). Molt abundant en les terres fresques de tots els masos.

FAVES:

REMOLACHA FORRAJERA BLANCA: Les remolatxes eren molt abundants en els horts familiars de la Barcella i en els camps de terres fresques d'humitat, les remolatxes en plantaven en tots els masos per a "forratge" dels animals.

FIGUES SEQUES (HIGOS SECOS):

CARABASSES:

BELLOTES DE CARRASCA: Amarges i dolçes,

ADDENDA: ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES BEL):

RABERA: Ramat d'animals de pastura (Gandesa, Xerta, Tortosa, Amposta, País Valencià); cast. rebaño. (Vaques, ovelles, | egües, someres, | molt grans raberes, | ab un mardà, | toro, guarà, | se companexen, Spill 8592). En les festes grosses els senyors portaven llurs raberes de bous a la vila, Salvador FB 99. a) per ext., Rabera de gallines: l'aviram (Benassal, ap. Griera Atlas, c. 184).

- Ganado de pastura format per un grup d'animals domèstics (ovelles, cabres, vaques) guiat's o portat's de guarda per un pastor.

AGRAÏMENTS: Esta serie d'articles de tints autobiogràfics, estan dedicats a la memòria dels antics habitants de la Barcella, els textos recullen les memòries d’un fons documental autobiogràfic facilitat per Àngeles Bel Domenech, que és la mare de qui escriu i subscriu (Juan Emilio Prades Bel). La meva mare va néixer i es va criar dins de l'àmbit cultural i familiar al voltant de les masies de Barranc de la Barcella. Els seus records nítids de la seua família i dels rasgos culturals propis del lloc entre 1860 i 1960, m'impulsen a redactar i transmetre la memòria, les experiències, la vida i les costums, el folklore, i la cultura de familia de la gent i la etnografía que emergia d'este territori abans molt viu i dinàmic, avui dia silencios i adormit esperant pacient el retorn dels seus mentors, als quals anirem recordan les seues obres en estos articles de divulgació de portes obertes sobre "la Barcella el territori i l’etnografía". En record dels seus veïns, dels meus familiars i de tota la gent dels masos de l'entorn de la Barcella, "in memoriam".

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8.

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els masos i les cases del territori circundant de la Vall de la Barcella (Xert), la vida al masos, memories d'un segle de pervivencia, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un bien de propios de la villa de Canet lo Roig del año 1854, un molino del "Consell de Canet" ubicado en el término de Traiguera".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El municipio de Xert/Chert en el año 1922, datos para su historia".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Chert en el diccionario de Madoz. La villa de Xert//Chert en los años 1.845-1850”.

- Institut d’Estudis Catalans.

- Meseguer Folch, Vicente (2002): “Xert i la Barcella”. Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.

-Meseguer Folch, Vicente (1985): “El aceite de oliva y su importancia en la economía canetense”. 1985, paginas 49-57.

-Meseguer Folch, Vicente (2005): “L’olivera Farga del Maestrat”. 2005, páginas 56-57.

ARXIU: PANORÁMIQUES DE LA BARCELLA.