MAESTRAZGO: "EL SISTEMA DE REGANTS DE L’ASSUT DE L’ÚLTIM TRAM D’HORTES DEL BARRANC DE LES COMES, TERME MUNICIPAL DE SANT MATEU".

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

EN HOMENATGE A LA MEUA TERRA...

Per: JUAN E. PRADES BEL, "Humanisme". (Projecte: "ESPIGOLANT CULTURA", taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsi): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Temàtica): DADES PER A LA HISTÒRIA DEL MUNICIPI DE SANT MATEU/SAN MATEO.

"EL SISTEMA DE REGANTS DE L’ASSUT DE L’ÚLTIM TRAM D’HORTES DEL BARRANC DE LES COMES, TERME MUNICIPAL DE SANT MATEU".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un mon de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.).

INTRODUCCIÓ:

L’ÀREA AGRARIA DE CONFLUÈNCIA ETNOGRÀFICA DE L'ÚLTIM ASSUT DEL BARRANC DE LES COMES: L'àrea d'interés etnogràfic al que circunscriu este article, s'estén per una reduida àrea agrícola del terme de Sant Mateu, és un triangle al voltant del marge esquerre del barranc de les Comes que abarca l'últim quilómetre del seu recorregut, es una extensió de terreny de antics cultius d'hortes i farratges que abasta unes 4 hectàrees, es tracta d'un particular paisatge agrícola fràgil, que integra elements d'interés etnogràfic con son els camps en cultiu, els camps erms, les canalitzacions d'aigua, l'assut, els horts, els vivés de reg, la flora silvestre, les plantes cultivades, els arbres, el barranc, els camins rurals d'accés, les parets de pedra en sec per anivellar les terres de regadiu, les senies tradicionals, etc, etc. En este espai d'aprofitament agrari relacionat amb el barranc de les Comes se concentra un sistema antic d'irrigació que s'abasteix de dos maneres, de les aigües de correntia superficials que se acumulen en l'últim assut, desde el qual flueixen per gravetat per les séquies de reg hasta els horts, i de les aigües subterrànies tretes per les sínies des de l'aqüifer del subsol, amb els dos sistemes de regar es conforma el sistema antic de regadius, originalment dissenyat a l'època medieval, que s'ha anat transformant durant segles per la mà dels hortolans, seguint estos la trajectòria de les seues necessitats vitals.

EL BARRANC DE LES COMES: El barranc de les Comes discorre integrament per dins del terme municipal de Sant Mateu en la província de Castelló, és un barranc local de curt recorregut d’aproximadament uns 5 km desde la torre a la desembocadura, el barranc es forma i té les seves fonts o lloc de naixement a la confluència de les aigües de correntia dels petits barrancs de la partida de la Torre dins del ámbit de les terres i propietats de la fortificació de la Torre del Palomar, a partir del Pont de la Canyota flueix el barranc en un sol caudal aigües avall amb la denominació coneguda de barranc de les Comes, este és afluent i mor al barranc de Benifarguell, que és afluent de la rambla Cervera.

EL SISTEMA DE REGANTS DE L’ASSUT DE L’ÚLTIM TRAM D’HORTES DEL BARRANC DELS COMES: L'aparició en el barranc de les Comes de diverses fontetes d'aigües naixentes brollant en superficie al llarg del seu recorregut, han facilitat al llarg de la història, la creació d'un sistema hidràulic antic d'aprofitament d'aigües, que va començar a partir de la construcció d'assuts al llit del barranc, este tipo de obra d'ingeniria de contenció feia de barrera física per a l'aigüa, i permetia poder elevar el nivell de les aigües someres i baixes del fons barranc elevar-les a uns tres metres d'alçada o més, per tal de derivar part d'este cabal al elevarlo i nivellarlo antropicament en alt a les rases de reg i a les conduccions (reguers) de proveïment de l'aigüa cap als horts. L’Assut és la principal obra d'este sistema hidràulic, originalment dissenyat fa segles probablement en ús des de l'època medieval, creat per aprofitar les aigües tras la construcció de l'obra de l'assut, creant el sistema a partir de séquies de reg, les aigües des de l'assut flueixen per gravetat pel reguer principal fins a les basses de reg i als "vivés" particulars dels horts, destinant els regants les "aigues guardades als vivés" (basses) principalment per a el reg d'auxili i per arruixar, i addicionalment també van servir per a altres aprofitaments agropecuaris d'índole comunal i particular, les quals han existit paral·lelament al reg al llarg del curs del barranc de les Comes (un molí, abeuradors, basses, ameradors, vivers, safareigos particulars,…). El sistema de reg, de tandes, de manteniment, reparació i de regants és vigent i está en funcionament en els temps actuals del segle XXI (2023).

L'ASSUT: La construcció de l'assut, de poc més d'uns tres metres aproximadament de caiguda va servir de barrera per a les aigües, i permetia als regants hortolans fer-lo servir de "parà", i poder acumular en ell una gran quantitat d’aigua per a poder elevar el seu nivell desde el llit del barranc, per a derivar una xicoteta part d'este cabal reservat cap a les rases de reg i a les conduccions de transport i proveïment (reguers, sequies i solcs entre cavallons). L’assut que vaig visitar és l’últim del barranc, esta obra es pot dividir en dos parts, l’assut és l’obra del mur de retenció d’aigües, i la part interior és la bassa d’acumulació de l’aigua retenguda que ací en diuen o anomenen amb el nom de "peixeres". La "peixera" d’este assut mesura aproximadament uns 15 metros de llarg, d'ample uns 2 metros i mixt, i de fons no arriba a dos metros al mixt de la "peixera", pues està algo enrunada de bolos i grava que fan minvar la seua profunditat i capaçitat.

"VIVÉS": Els "vivés" és com denominen a Sant Mateu a les basses d'emmagatzematge d'aigua. Entre la desena de “vivés" que e vist, tots eren rectangulars i un seudo-rectangular, tots eren destapats, cada bassa és diferent en dimensions que son molt variables, oscil·lant entre els 15 i els 30 metres quadrats aproximadament.

LES DIMENSIONS DELS HORTS: Els horts se distribuixen paralelament a banda i banda del reguer de l'assut, son parcel·les rectangulars de dimensions variables, les quals ronden moltes simetries per uns 700 metres quadrats aproximadament. Estos horts, de norma son per a cultivar llegums, hortalisses i verdures, però no arbreria.

LA "SÉNIA DE L’ASSUT": A la punta de l'assut es va construir una sénia, ja que en temps d'escassetat, per no arribar l'aigua al nivell, per omplir els vivés calia pujar l’aigua a mà des del pou, i la sénia facilita l'extracció. En l'actualitat a l’estiu, els regants la pugen en un “motoret Piva” que posen dins de la mota de la sénia.

LA VISITA: El trajecte desde la concentració dels vivés hasta el assut és d'uns 300 metres, és un recorregut un tan perillós per la atapida vegetació, la qual amaga les caigudes al barranc i tapa els múltiples forats per on pots "acolar", inclús tapa totalment el pou de la sénia del assut. Es un lloc per a treballar els regants que coneixen els por menors i poden sortejar-los, no és lloc per a visitar de convoi, no anar, un de nosaltres va caure per un d'eixos forats tapats i enmascarats per la vegetació i és va fer mal.

SISTEMA ACTUAL DE REGANTS: En l'actualitat tan sols queden sis regants que utilitzen les aigües del quart assut, tenen cadascú un dia designat per a regar, el meu tio Manuel Doménech te assignat per a regar tots el dimarts a partir de les 8 del matí. El veïns que reguen amb estes aigües són Manuel Cucala Conesa; Agustín Solá; Agustín Simó Aiza; Vicent Conesa, Manuel Doménech, …. Apart están les finques que se reguen de les senies.

(Manuel Cucala Conesa a més a més de llaurador hortolà es un popular actor cinematogràfic español: "La caída del imperio romano"; "El Olivo”; “La boda de Rosa".)

ELS HORTS: En l'actualitat els Horts dels volta'ns esmentats estan quasi tots abandonats, tots els seus propietaris ja tenen una edat i alguns problemes de salut, i treballen els Horts amb dificultats, en realitat no tenen necessitat de plantar-los per què no els fa falta, però sí que eu fan encabotats pels costums i per l’arrelament a la terra, per la tradició familiar i pel sabor apreciat dels aliments que s’obtenen, un dels problemes expressats és el no estar ballats els horts pel seu cost d’amortització, els llauradors són víctimes de robatoris en els seus cultius pels lladres humans, l’acció dels animals salvatges (javalins, conills, corzos) també tenen un efecte dissuasiu de plantar, la qüestió és que es planten poques coses comparativament amb el segle passat on la funció dels Horts era procurar obtenir la màxima quantitat d’aliments possibles, la proporció més gran d'aliments per a la família provenia de l'horta, ja que les famílies procuraven tenir a les seues hortes una gran part dels aliments que consumien, però la disponibilitat d'aliments no és suficient dins de l'horta, per la temporalitat de les plantes i per les estacions, quan fan falta al rebost llegums, hortalisses i verdures passen a adquirir-les al mercat o als veïns del poble, era i és costum donar de bona fe e intercambiar els excedents de les collites de temporada entre amics i familiars.

LÈXIC HORTOLÀ: tanda (turno), reg a tandes, reguer, regar, sequia, sèquia, sequiero, bassa, bases, decantador, decantació, toll, clot, rassa, sénia, regant, hort, hortolà, bassa, peixera, assut, desbrossar, embossat, canyar, serrutx, canya, canyar, canyota, boquera, peix, aigua, brossa, brut, aixa, viver, “vivé”, “vivés”, entrà, eixida, safareig, erm, solsides, paret bufà, parà, boquera, arruixar, mota, ….

AGRAÏMENTS: Este article forma part d’un homenatge a la meua família consanguínia, a la meua mare i al meu estimat tío Manuel Domènech Ferreres de Sant Mateu, i a Pruvi Roca, Juanita Doménech, Jimena, Lucía, Ana Martí i la resta de la família que e vist i saludat, amb els quals he compartit una tarde excepcional i molt feliç de vivències, de records i de germanor en memòria i en persona amb la nostra família comuna de sang, amb una grata satisfacció espiritual i física de grats records per a la memòria i la nostàlgia amb els què ens falten de la familia, i als que hem tingut presents amb nosaltres. Moltes gràcies a tots.

ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (POR JUAN EMILIO PRADES):

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS:

ARXIU FOTO-IMATGEN: