MAESTRAZGO: LES ALBARQUES.

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE XERT/CHERT EN LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

Per: JUAN E. PRADES BEL, "pragmàtic" ("Espigolant Cultura": taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Sèrie temàtica): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ),1860-1960.

"LES "ALBARQUES" O ABARQUES, EL CALCER DE FAENA MÉS TÍPIC I POPULAR DE LA GENT DEL TERRITORI DE LA BARCELLA I DE XERT, ENTRE 1860 I 1960, UN SEGLE DE PERVIVENCIA RURAL".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓ: El tipus de calcer més popular i tradicional, i mes habitual de vore portar a la gent de la Barcella (Xert), i que jo també e portat eren les "albarques" o abarques (avarques), es tracta d’un tipus de calcer rústic mixt destapat elaborat principalment en material "cuero" curtit, però també es feien "albarques" confeccionades amb fibres vegetals de fulla de palma trenades o de espart (espartenyes, espardenyes). Les "albarques", com açi se les denomina en este territori, són un tipus de calcer molt bàsic i de disseny primitiu que té la funció i missió pràctica de cobrir i protegir principalment la planta dels peus i la punta dels dits, les albarques s’asseguren amb cordes o corretges de pell passades per hevilles, o nugades sobre l'empeine i el turmell dels peus. Amb la aparició i proliferació dels vehicles moderns a partir del segle XX, es varen començar a fabricar albarques amb la sola de goma, material retallat que s'obtenia dels neumàtics que eren per a reciclar, i s'aprofitaven, estes albarques de goma varen ser les més duradores i molt comodes per a treballar. Les albarques eren uns tipus de calcers senzills i pràctics, adaptats al medi rural i pensades para el treball diari, molta gent es feien les seues pròpies albarques cassolanes totalment artesanes. Les albarques son un tipus de calçat històric i molt antic que ja es confeccionava molt similar al llarg de l'edat mitjana.

EL DIA DE FIRA: Dia de comprar albarques a la paraeta del corretger.

TIPOS D’ABARQUES:

= Abarques de tres vetes. Diferencia de color de les vetes: blanques, negres, roiges, blaves, verdes, groges,...

= Abarques del ramalet.

= Albarques unisex, aptes tant per a home com per dona.

= Albarques de sola de neumàtic.

= Albarques de lona.

= Espardenyes de careta.

= Espardenyes de mudar.

=.....

POEMARIO:

“LAS ABARCAS DESIERTAS”. (Versos de Miguel Hernández).

=Por el cinco de enero,

cada enero ponía

mi calzado cabrero

a la ventana fría.

=Y encontraban los días,

que derriban las puertas,

mis abarcas vacías,

mis abarcas desiertas.

=Nunca tuve zapatos,

ni trajes, ni palabras:

siempre tuve regatos,

siempre penas y cabras.

=Me vistió la pobreza,

me lamió el cuerpo el río,

y del pie a la cabeza

pasto fui del rocío.

=Por el cinco de enero,

para el seis, yo quería

que fuera el mundo entero

una juguetería.

=Y al andar la alborada

removiendo las huertas,

mis abarcas sin nada,

mis abarcas desiertas.

=Ningún rey coronado

tuvo pie, tuvo gana

para ver el calzado

de mi pobre ventana.

=Toda gente de trono,

toda gente de botas

se rio con encono

de mis abarcas rotas.

=Rabié de llanto, hasta

cubrir de sal mi piel,

por un mundo de pasta

y unos hombres de miel.

=Por el cinco de enero,

de la majada mía

mi calzado cabrero

a la escarcha salía.

=Y hacia el seis, mis miradas

hallaban en sus puertas

mis abarcas heladas,

mis abarcas desiertas.

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “ Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8 .

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els masos i les cases del territori circundant de la Vall de la Barcella (Xert), la vida al masos, memories d'un segle de pervivencia, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un bien de propios de la villa de Canet lo Roig del año 1854, un molino del "Consell de Canet" ubicado en el término de Traiguera".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El municipio de Xert/Chert en el año 1922, datos para su historia".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Chert en el diccionario de Madoz. La villa de Xert//Chert en los años 1.845-1850”.

- Institut d’Estudis Catalans.

ARXIU: "LES ALBARQUES".