Translate

domingo, 30 de enero de 2022

ELS ANTICS FIGUERALS DELS MASOS DE LA BARCELLA I DE XERT.

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE XERT/CHERT EN LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

Per: JUAN E. PRADES BEL, "pragmàtic" ("Espigolant Cultura": taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Serie temática): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ),1860-1960.

"ELS ANTICS FIGUERALS ARBUSTIUS DEL TERRITORI DE LA BARCELLA I DE XERT, 1860-1960".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓ: L'informació que aporta este article està sintetizada i fermada sobre memòries orals i biogràfiques trasmitides en les contalles i converses en família a la vora del foc ón és referien anècdotes biogràfiques de la vida familiar al masos, i en les aportacions i testimonis d'alguns dels antics veïns dels masos de la Barcella, les aportacions dels col·laboradors expliquen i fan referència a les experiències pròpies dels oficis i els treballs diaris i conten les memòries de la seua vida en el mas. L'època a la qual es fa referència en este article està compresa entre els anys 1860 i 1960, on diverses generacions (abuelos, pares, fills i nets) vivien junts al mateix mas o en cases contigües, eixa proximitat i el respete pels majors els permetia tenir una bona transmissió generacional de la cultura i de les tradicions antigues, eixa estreta relació entre el present i el pasat i la trasmisió oral, a cada veí li servia per tenir el saber i les pràctiques de més d’un segle d’experiències acumulades de la vida tradicional dels seus familiars en el territori.

TEMÀTICA: Este article, està dedicat al cultiu de les figueres i a la típica recol·lecció, collita, plegà i assecat de les figues les quals s'estenien sobre canyissos exposats al sol, una activitat recolectora que va ser d'una gran importància vital per a la vida domèstica, per haber segut les figueres un important recurs acondicionador de l'asimilació del hàbitat, i haber afavorit la perduració de les families en el territori i ser molt benefactores per l’economía domèstica dels masos de la Barcella i de l'entorn dels termes municipals de Xert i Canet lo Roig.

EXPOSICIÓ: Entre les panoràmiques del paisatge agrari del terme de Xert i de la Barcella, ressalta a la vista del amant agrari, una peculiaritat del territori que està present en una gran part dels bancals antics, és la presencia d'una multitud d’exemplars de figueres d'aspecte prou singular per mantenir-les els llauradors amb una tipologia vegetativa arbustiva, molts dels exemplars eren o son de les varietats dominans bordissot i sajoles ("pajareres") principalment, estos arbres sempre van ser plantats de forma marginal als voltant dels marges dels bancals i sempre associats amb altres cultius. Estes peculiars figueres son omnipresents en el territori, les quals en la majoria dels bancals en l'actualitat conformen una apinyada agrupació de bordissos espontanis i quasi "ferestecs", estos arbres varen ser plantats en temps remots històrics i varen tindre la major expansió i esplendor de cultiu al llarg de l'època medieval hasta meitat del segle XX. Les figueres inicialment es varen plantar amb rebrots de soca trets amb arrels (refillols), i així per les eixides de les rebrotades anuals en l'actualitat degut a l'abandonament del cultiu de la figuera estes és propaguen de forma natural i salvatge, en quant a la disposició de les figueres varen poblar bancals, però poc a poc varen anar quedant arraconades, i al segle XX marginades i perifériques a com és veu avui dia "junt, contra, en o dins" dels marges de les parets de pedra seca com aparenta ser que va ser la costum d'ubicació i distribució al segle XX més habitual d'estos fruiters dins de les panorámiques dels bancals i pergueren l'esplendor d'arbres monumentals, quedant reduida la presencia a simples bordissos de figuera una vegada morta la soca de la figuera mare, un motiu d'ubicar les figueres als marges era principalment perquè no molestassen per a llaurar per la resta del bancal que estaba dedicat al segle XX sempre a altres cultius que eren considerats més importants, les figues de les figueres eren en la gran majoria de les families pel consum dels animals de la casa (pienso i forraje), económicament les figues eren recursos tan sols complementaries al rendiment del cultiu principal del bancal que si que era per comercializar, les figueres al llarg del segle XX sempre han estat convivint entre-mesclades amb altres cultius tradicionals (oliveres, ametlers, vinya i especialment vinculades a la "terra de pa" de plantar cereals, les figueres servien de paravent per a els sembrats, i en les parets altes servien i cumplien de protecció per evitar caure de la paret la cavallería al llaurar per les vores). La proliferació d’estos arbres tan xertolins estava destinat principalment a l'obtenció de figues seques, de les quals un percentatge menut eren destinades a l’alimentació antrópica del gasto i consum de la familia i algunes s'en venien, però el noranta per cent de la producció de figa seca del poble anava destinada per al consum dels animals domèstics cavalleries, ovelles, cabres, posells, gossos,.... Les figues seques han segut històricament al llarg de segles el "pienso" accesible, disponible, molt nutritiu i el més barat de cost que tenien els llauradors d'èpoques i segles passats, les figues substituïen molt bé la falta de cereals o de "forraje" de lleguminoses, per tant per la seua proliferació encara és pot apreciar avui dia que els figuerals i els seus fruits han segut un cultiu i recolecció molt important al terme de Xert, les figues fresques o seques eren considerades aliments bàsics de la dieta dels veïns i dels seus animals domèstics. Les figueres tambè han tingut un fort impacte sobre el territori antròpic, les figueres van ser els primers arbres fruiters plantats i cultivats de l'agricultura local prehistórica, i ampliament extensiva i de gran exit vegetatiu a partir de l'època islàmica, les figueres va ser plantades molt abans de la proliferació de les oliveres, principalment per raons climàtiques del fret i del vent que patia el terme de Xert a l'hivern, la finalitat económica del seu cultiu era principalment l’obtenció de figues seques que han segut un menjar de consum molt tradicional, estes fruites en quedar deshidratades són molt nutritives i molt fàcils de conservar i transportar, eixa és la importància de les figues seques que han ocupat una part essencial en les dietes dels veïns i dels seus animals domèstics, puc afirmar que les figueres han segut com a plantació de les més agraciades del terme de Xert, i els seus fruits les figues, han format part essencial de la cultura gastronòmica i econòmica autàrquica local, Xert és un poble on les figues seques o tendres han tingut una gran popularitat històrica, cosa avui dia quasi perduda o poc valorada per semblar massa ordinària i vulgar, i és tot lo contrari, l’atracció per les figues és universal pues posseeixen un exquisit i dolç sabor que conquereix els paladars de qui les prova, i seques mantenen la majoria dels seus valors nutricionals, com és habitual en la fruita deshidratada.

LA COLLITA: Les figueres només ofereixen una collita anual, excepte les figueres de “figues flors” o “figues de Sant Joan, de Sant Pere i Sant Pau” que ofereixen dos collites, una primera collita que comença a finals de juny (per Sant Pere), i després la collita de figues normals, com la resta de varietats a l'agost, el que sí que hi ha són clases de figues primerenques i de tardanes, i en totes les varietats la maduració és molt escalonada i la collita es pot dilatar en el temps entre totes les varietats més de tres mesos.

GANXOS DE FUSTA DE SAVINA, "CISTELLES" I CANYSSOS:

ADDENDA: ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES BEL):

VARIETATS I CLASSES DE FIGUES: Sajola blanca, Coll de Dama negra, Coll de Dama blanca, Sajola negra, Napolitana, Napolitana negra, Napolitana blanca, Bordissot, Ull de perdiu, Figa-flor, Goteta de Mel, figa Blanca, figa Negra,....

RECEPTES AMB FIGUES: 

PANFIGO:

FIGUES ALBARDAES:

DICCIONARI VALENCIÀ: 

PA DE FIGUES. Figues assecades disposades en unes quantes tongades, generalment amb ameles i adobatge de sabor (llavoretes de fenoll, canyella mòlta...), conformant una coqueta redona de figues premsades al que per la forma li pà i és un aliment altament energètic i de paladar sabrós i ensegeròs.

REBROT, BORDÍS O REFILLOL: brot que naix de la base de l’arbre o de les arrels superficials.

PANSONETA: Figa pansida.

CABÀS:|| 1. Recipient d'espart o de llata de palma, de forma ovalada amb les voreres relativament baixes i amb dues anses, que serveix per tenir-hi gra, per traginar terra i per altres usos anàlegs (pir-or., or., occ., val.); cast. capazo, esportillo. Carga de cabaços, Leuda Coll. 1249. Un cabaç plen de canem, doc. a. 1410 (Alós Inv.). E pres un cabàs en una mà e una exada en l'altra, Tirant, c. 24. Evitar de dir... sanaya per dir cabàs, Pau Regles 211. Dos cabassos o sanallas bonas, doc. a. 1546 (Alós Inv. 49). Com si esbarriés sorra ab un cabàs, Vilanova Obres, xi, 91. Cabàs de terrelló o terrelloner: és més petit que els ordinaris i serveix per traginar terra, arena i cosa feixuga (Cat.). Cabàs femeter: és més gran que els ordinaris i serveix per traginar fems (Cat.). Cabàs de formigar: és més gran que els ordinaris i serveix per formigar (Castelló de la Plana).

|| 2. Recipient de palma o d'espart, quasi tan fondo com ample de boca, que serveix per dur fruita i altra cosa (Lledó, Collsacabra, Pineda, Costa de Llevant, Penedès, Vinaròs, Maestrat, Castelló, Sueca); cast. cenacho, espuerta. És el que a altres regions de Catalunya es diu senalla i a Mallorca senaió.

|| 3. Recipient d'espart o de llata de palma, de forma molt llarguera, que els sabaters solien emprar per tenir les eines (Mall.); cast. espuerta. Ab lo cabàs a devora, canta o siula el taconer, Penya Poes. 65.

|| 4. Cofí per tenir la pasta d'oliva que han de premsar (Baix Empordà, Garrotxa).

BARCELLA: || 1. Mesura de gra, equivalent aproximadament a la sisena part d'una quartera; cast. barchilla. A les Balears es divideix en sis almuds; a la regió de València, en quatre almuds. Cent quarteres e II barceles d'ordi, doc. a. 1285 (Boll. Lul. vii, 59). Si dóna de vint barcelles en ius de nòlit, Consolat, c. 77.

|| 2. imatge  Recipient que té la capacitat de la dita mesura i serveix per mesurar. «La qual barcella deu auer dintre la taula en alt ab les ferradures, vn palm e mig e de terç de quarto de palm en totes les quatre taules de la barcella, que son per los costats de la barcella. Lo sòl de la barcella, dintre en la barcella e de taula a taula es e deu esser a totes parts de si vn palm e mig menys vn quarto de palm. La boca de la barcella deu esser, dintre la barcella de taula a taula, en la hora de la barcella, un palm de quarto e de quarto de palm, la qual barcella deu esser fassida per totes les ores de la barcella de lates de ferre, e vna lata de ferre deu passar per mig de la barcella, que tenga e sia fermada de la vna ora de la barcella tro en l'altra. E el mig del sol de la barcella deu esser vna verga de ferre redona ficada que pug entegra tro a la lata del ferre que va en traués a la barcella, que sostenga la lata trauessada que no pusca enclinar ne baxar» (Cost. IX, xv, vii). Aquesta descripció que les Costums de Tortosa fan de la barcella, es concorda amb les parts actuals de la barcella mallorquina, però aquesta, en lloc de tenir quatre taules o costats, és de parets rodones, de manera que la seva forma és tronco-cònica.

|| 3. Extensió de terra de prou capacitat per sembrar-hi una barcella de gra. Et unam barcellam terrae, Repart. Val. 260.

CAFÍS: Mesura de capacitat, equivalent a vint-i quatre barcelles, que encara està en ús al Ribagorça, a Tortosa i a València per mesurar cereals i calç; cast. cahiz. Emina de forment qui es un cafiz de Valencia, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). Cafiç contingue e haia en si sis faneques, Furs Val. Que L cafules no eren sino dues jouades de Ualencia, que no fan sino XII cafices de sembradura, Jaume I, Cròn. 498. Caffiç de forment deu esser de XXV barcelles rases, de ferre a ferre; pero de tot Juyn, de forment nouell se mesura a barcelles corrents; e dona hom de forment e d'ordi, XXIIII barcelles de blat noueyl per caffiç, Cost. Tort. IX, xv, 13. Trames-me... C cafisos de civada e C quintars de farina, Muntaner Cròn., c. 236. Nos donaren mil caffiços de forment, Pere IV, Cròn. 179. Un cafis de Valenchia... basta a Malorqua a III quintars e mig. Lo caffis de Tortossa son XXV barcellas, Conex. spic. 38-39. A la ribera del Noguera Ribagorçana s'usa el cafís principalment com a mesura de calç, i equival aproximadament a tres quintars. En el Maestrat i a l'Horta de València, actualment és considerat el cafís de cereals com equivalent a dotze barcelles.

AGRAÏMENTS: Este d'article és de tints autobiogràfics, i esta dedicat a la memòria dels antics habitants de la Barcella, els textos recullen les memòries d’un fons documental autobiogràfic facilitat per Àngeles Bel Domenech, que és la mare de qui escriu i subscriu (Juan Emilio Prades Bel). La meva mare va néixer i es va criar dins de l'àmbit cultural i familiar al voltant de les masies de Barranc de la Barcella. Els seus records nítids en primera persona i de trasmisió oral de fets ancestrals de la seua família, sobre rasgos culturals propis del lloc entre 1860 i 1960, m'impulsen a redactar i transmetre la memòria, les experiències, la vida i les costums, el folklore, i la cultura de familia de la gent i la etnografía que emergia d'este preciós territori abans molt viu i dinàmic, avui dia silencios i adormit esperant pacient el retorn dels seus mentors, dels quals els seu esperit recordarem en este article memorial de divulgació de portes obertes sobre "la Barcella, territori i antropologia". En record dels seus veïns i de tota la gent dels masos "in memoriam".

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA I FONTS DOCUMENTALS SOBRE XERT I LA BARCELLA:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “ Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8 .

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els masos i les cases del territori circundant de la Vall de la Barcella (Xert), la vida al masos, memories d'un segle de pervivencia, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un bien de propios de la villa de Canet lo Roig del año 1854, un molino del "Consell de Canet" ubicado en el término de Traiguera".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El municipio de Xert/Chert en el año 1922, datos para su historia".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Chert en el diccionario de Madoz. La villa de Xert//Chert en los años 1.845-1850”.

- Institut d’Estudis Catalans.

ARXIU: 




Figuera.





La Barcella, Xert.

Llavaderos, Xert.

Soll.


Moleta Redona, Xert

Masos, La Barcella.



Canyssos plens de figues secant-se al sol, Fraga.

Gent de la Barcella i els seus descendents.


domingo, 16 de enero de 2022

VARIETATS DE SEMBRADURES I FARRATGES (FORRAJES) QUE SE PLANTAVEN EN LA VALL DE LA BARCELLA (XERT) ENTRE 1860 I 1960.

 

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

Per: JUAN E. PRADES BEL, (Projecte: "Espigolant Cultura"; taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Sèrie temàtica): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES, CASES I FAMILIES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ), 1860-1960.

"LES SEMBRADURES, MIXTURES I "FARRATGES" PER A CONSUM RAMADER, QUE ELS MASOVERS PLANTAVEN EN EL TERRITORI DE l'ANTIC TERME DE LA BARCELLA (XERT / CHERT), ENTRE ELS ANYS 1860 I 1960".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓ: La informació que aporta este article està basada sobre memòries orals, biogràfiques, contalles i converses en família a la vora del foc i anècdotes de la vida familiar i dels antics veïns d'alguns dels masos de la Barcella, les aportacions dels col·laboradors ens expliquen i fan referència a les experiències pròpies dels oficis i dels treballs diaris i conten les memòries de la seua vida al mas, l'època a la qual es fa referència en este article està compresa entre els anys 1860 i 1960, on vàries generacions (abuelos, pares, fills, nets i rebesnets) vivien tots junts al mateix mas o en cases contigües, eixa estreta relació i un gran respete pels majors permetia tenir una bona transmissió intergeneracional de la cultura, la memòria oral i les tradicions antigues que sobradament entre tots los de la casa, cobrien més d’un segle d’experiències acumulades.

EXPOSICIÓ: Gran part de les terres agrícoles que se treballavan per a plantar estaven destinades a l'obtenció de cereals i farratges per a l’alimentació humana una part menuda i principalment les rebudes dels sembrats els consumien els animals domèstics cavalleries, ovelles, cabres, porsells i poselles (cutos), gallines, conills,....

LA VIDA DELS MASOVERS ENTRE 1860 I 1960: Els masos eren les construccions rurals antròpiques més rellevants i les més representatives i amb més entitat dins del paisatge etnogràfic i cultural de l'històric territori de la Barcella, la casa del “mas” era el lloc d'habitat principal per a les persones i els seus animals domèstics, i no era un lloc per descansar, el “mas” amb la gran extensió de la paraula era una etérea propiedad de somnis i un gran taller de treball laboriós, d'ocupació personal i d'atenció absorbent i dedicació total de força, sang i ànima de cada masover i de tota la seua família, el mas era el principal nucli central d'on es vertebraven i partien totes les activitats relacionades amb l’explotació agropecuària. 

- L'afany de treball, que impulsava cada dia a les famílies i per allò que treballaven, eren amb una idea de prioritats per necessitats, primer assegurar-se el menjar i el beure (aigua y vi), aconseguir almacenar reserves d'alimentació, dotarse de subministrament d'aigua per les persones i els animals dels masos, i les demés necessitats bàsiques mínimes per a viure amb cert confort, seguint objectius com era l'afany de prosperar econòmicament i socialment, comprant més terres o més caps de bestiar, anar ampliant i mantenint la casa i les instal·lacions (corrals, pallisses, horts, basses, arbreria fruital, oliveral, figueres, amelers,…), comprarse i tenir una casa al poble, i lluitar per la prosperitat integral i de salut de tots els membres de la família. 

- L'economia principal del territori de la Barcella per causa de la seua orografia i geografia natural van ser les explotacions ramaderes, tots els masos tenien una rabera de cabres o de ovelles pero podía ser gran (d'uns 160 caps) o xicoteta (de 10 a 20 caps), la venda d'animals era una de les importants fonts d’ingressos econòmics en metàl·lic, principalment la venda de cabrits, corders, ovelles, cabres, formatges, llet, pells seques,.... 

- L'observació de les imponents vistes panoràmiques de les muntanyes i serralades de la Barcella, apunten clarament a ser un terreny apte i natural per a les cabres. L'agricultura intercalada entre la ramaderia extensiva s’ha distribuït en dos parts per a obtenir recursos alimentaris per a les persones i per als animals de corral i per a les cavalleries del mas. Estes dos necessitats prioritàries (humana i animal) van ser els pilars que marcaren els cultius, els temps, els espais i els tràfecs de l'agricultura de secà de la vall de la Barcella.

ELS FARRATGES (FORRAJES) PER A EL GANADO: Els farratges o forrajes plantats o recolectats a les terres dels masos de la Barcella, constituien una part fonamental de l’alimentació dels animals domèstics. Els farratges inclouen com a possibles a elegir un gran grup de vegetals i plantes herbàcies, principalment gramínies i lleguminoses d’origen naturalitzat o silvestre o cultivades, i totes son molt necesaries i molt rentables per l'aprofitament del ganado, el consum de les herbes i els grans es pot realitzar directament mitjançant el pasturatge directe de la rabera al camp, o derivant la producció a la recolecció mitjançant la pràctica agrícola de la sega, i els processos posteriors de trilla, assecat i almacenatge en les pallisses. El farratge fresc podía subministrar-se al bestiar en verd o conservant-lo mitjançant el secat total o parcial reduint el grau d'humitat i els volumens fins a nivells que permeten la seua conservació en el temps i l'espai desitjat de dos o tres díes a varios mesos. Els farratges són la font més econòmica d'alimentació amb què compta un productor ramader, ja que els farratges ben cultivats i manejats poden satisfer perfectament les necessitats de manteniment, creixement i producció de l'animal, una adecuada manipulació racional, alternativa i ben administrada entre les pastures i els farratges cosechats, permeten augmentar fàcilment la producció de carn i de llet per unitat de superfície.

Ferratges verds: Son de consum immediat o proper al punt de collita, segat i portat a les pesebreres del corral, o directament consumit pel ramat que el pastor trasllada al propi camp de cultiu, s'anomenen pastures de pasturatge, de tall o de rostoll.

Ferratges secs: el tallen i deixen assecar i s'almacenen en les pallisses, prenen el nom genèric de "heno" i són utilitzats per a èpoques de sequeres, de fret, neu o mal temps.

Les principals espècies farratgeres cultivades a la vall de la Barcella:

PANÍS (MAIZ):

ALFALS (ALFALFA): Lleguminosa forrajera.

BLAT (TRIGO):

ORDI (CEBADA):

AVENA:

FERRATXA (cereal): Per segar i consumir-la en verd.

PESOLINA: En estar granà s'arracaven les mates i les deixaven secar allí mateix al bancal, desprès d'uns dies es feien garbes i se guardaben al graner, posteriorment les feien servien per ficar a les pesebreres.

PIPIRIGALLO: Esparceta Onobrychis viciifolia.

HIERROS- YEROS (YERROS): Lleguminosa forrajera.

MESCLA DE BLAT I CENTÉ. MORCATXO/MORCACHO: Es una barreja de llavors mesclades de blat i sègol o centè (centeno). On es cultiva el centé, havia costum de sembrar en certs llocs una barreja de blat i centé o sègol (centeno) mesclats a parts iguals en la sembra. A esta barreja de cereals de blat i centè, al Maestrat/Maestrazgo de Castelló y Teruel se la denomina morcacho o morcatxo. El morcacho era una tècnica i una costum tradicional agrícola usada desde temps antics a les zones fredes del territori, per tal d’intentar augmentar la productivitat dels camps sembrats d’estos cereals, ja que el centè o sègol protegeix el blat del fred extrem, ja que el sègol esta millor adaptat a les zones fredes i arropa al blat. El resultat de la mòlta dels dos cereals junts s'aconsegueixen farines millor panificables que la farina de sègol sola. D'esta manera, el sègol aporta la seva resistència al fred, protejint al blat i el blat aporta la seva aptitud panificadora.

GUIXES (ALMORTA-GUIJAS): Lleguminosa.

VEZA: Lleguminosa= Fabaceae. Vicia sativa, la arveja, veza o alverja.

ALBERJÓN: Lleguminosa.

LENTEJAS: Lleguminosa.

PESOLS (GUISANTES): Lleguminosa.

CIGRONS (GARBANZOS): Lleguminosa.

COLS: Col forrajera, verza (Brassica oleracea var. viridis). Molt abundant en les terres fresques de tots els masos.

FAVES:

REMOLACHA FORRAJERA BLANCA: Les remolatxes eren molt abundants en els horts familiars de la Barcella i en els camps de terres fresques d'humitat, les remolatxes en plantaven en tots els masos per a "forratge" dels animals.

FIGUES SEQUES (HIGOS SECOS): 

CARABASSES: 

BELLOTES DE CARRASCA: Amarges i dolçes,

ADDENDA: ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES BEL):

RABERA: Ramat d'animals de pastura (Gandesa, Xerta, Tortosa, Amposta, País Valencià); cast. rebaño. (Vaques, ovelles, | egües, someres, | molt grans raberes, | ab un mardà, | toro, guarà, | se companexen, Spill 8592). En les festes grosses els senyors portaven llurs raberes de bous a la vila, Salvador FB 99. a) per ext., Rabera de gallines: l'aviram (Benassal, ap. Griera Atlas, c. 184).

- Ganado de pastura format per un grup d'animals domèstics (ovelles, cabres, vaques) guiat's o portat's de guarda per un pastor.

AGRAÏMENTS: Esta serie d'articles de tints autobiogràfics, estan dedicats a la memòria dels antics habitants de la Barcella, els textos recullen les memòries d’un fons documental autobiogràfic facilitat per Àngeles Bel Domenech, que és la mare de qui escriu i subscriu (Juan Emilio Prades Bel). La meva mare va néixer i es va criar dins de l'àmbit cultural i familiar al voltant de les masies de Barranc de la Barcella. Els seus records nítids de la seua família i dels rasgos culturals propis del lloc entre 1860 i 1960, m'impulsen a redactar i transmetre la memòria, les experiències, la vida i les costums, el folklore, i la cultura de familia de la gent i la etnografía que emergia d'este territori abans molt viu i dinàmic, avui dia silencios i adormit esperant pacient el retorn dels seus mentors, als quals anirem recordan les seues obres en estos articles de divulgació de portes obertes sobre "la Barcella el territori i l’etnografía". En record dels seus veïns, dels meus familiars i de tota la gent dels masos de l'entorn de la Barcella, "in memoriam".

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8.

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els masos i les cases del territori circundant de la Vall de la Barcella (Xert), la vida al masos, memories d'un segle de pervivencia, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un bien de propios de la villa de Canet lo Roig del año 1854, un molino del "Consell de Canet" ubicado en el término de Traiguera".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El municipio de Xert/Chert en el año 1922, datos para su historia".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Chert en el diccionario de Madoz. La villa de Xert//Chert en los años 1.845-1850”.

- Institut d’Estudis Catalans.

- Meseguer Folch, Vicente (2002): “Xert i la Barcella”. Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.

-Meseguer Folch, Vicente (1985): “El aceite de oliva y su importancia en la economía canetense”. 1985, paginas 49-57.

-Meseguer Folch, Vicente (2005): “L’olivera Farga del Maestrat”. 2005, páginas 56-57.

ARXIU: PANORÁMIQUES DE LA BARCELLA.

L'Aubaga.



Remolaches.

Font de les Piques.




Panoràmica de la Vall de la Barcella

Gent de la Barcella i els seus descendents.
.

MI ÁRBOL Y YO....